PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El TS confirma 4 anys de presó en un cas de furt amb força

La defensa proposa substituir la pena per l'expulsió del país però se li denega

Per Laura Cugat Ruiz

Interior de l’edifici de la Batllia, en una imatge de recurs.
Interior de l’edifici de la Batllia, en una imatge de recurs. | Maricel Blanch

El Tribunal Superior de Justícia ha rebutjat un recurs d’apel·lació en relació amb la sentència que condemna la pena de presó per un delicte major continuat de furt amb força. La defensa de l’acusat va proposar substituir l’empresonament per l’expulsió del Principat, però el TS considera que la gravetat del delicte mereix mantenir la pena. 

La sentència, que es va publicar el 28 de febrer de 2018, condemnava a al sentenciat «per un delicte major continuat de furt amb força en les coses en casa habitada integrat per tres delictes consumats i dos en grau de temptativa, a la pena, entre altres, de quatre anys de presó ferma». El document també detalla que «de la liquidació provisional de condemna practicada, resulta com a data de compliment definitiu de la pena sense benefici el dia 24 de novembre de 2020». 

Per escrit, la defensa va presentar el 14 de maig d’enguany un recurs proposant l’expulsió del Principat en comptes de l’empresonament, incidint en el fet que «el Tribunal de Corts no va valorar les circumstàncies personals del condemnat, així com les seves possibilitats de reinserció». El Tribunal de Corts va dictaminar el juny passat un aute conforme reduïa la pena d’1,5 dies per mes, malgrat que denegava la petició central del condemnat. El Ministeri Fiscal va oposar-se al recurs considerant que els arguments no eren suficients, ja que el sentenciat ha perpetrat «un delicte que, malgrat que la pena imposada no té una duració excessiva, és d’especial gravetat en afectar el dret a la inviolabilitat domiciliària, a més del patrimoni, i produir alarma social». El TS afegeix que el tipus de delicte «justifica la denegació de la substitució», considerant que la reinserció social no és l’única finalitat de la pena, sinó que en aquest cas també ho és la prevenció. A més, el mateix al·lega que la substitució de la pena que es demana no assegura la plena reinserció. 

Finalment, el TS ha desestimat el recurs i a banda del pagament dels perjudicis causats, el condemnat ha de pagar els costos processals de l’al·legació. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT