«El formigó resulta fred». El ministre d’Ordenament Territorial, Jaume Torres, sap del tema i per aquest motiu es va decidir actuar a la rotonda de la banda d’Encamp del túnel dels dos Valires. «Es buscava humanitzar aquesta zona i fer un homenatge a la gent del passat, que ha fet créixer Andorra en les seves infraestructures i també tenir en compte la gent del present», perquè les parets no fossin grises ni la imatge que es vol donar tampoc, donant una «sensació de més calidesa».

Samantha Bosque va ser l’encarregada d’agafar el projecte, amb un mural de més de 1.500 m2, tres vegades més gran del que havia fet mai. Conclou una feina titànica per a una infraestructura que també va ser-ho en la seva construcció. Les persones són qui prenen el protagonisme, les que a la fi i al cap són qui han aixecat el país. Les que van fer-ho en el temps pretèrits, i les que ho fan avui. «L’Andorra del present interactua amb el passat», assegura Bosque. Els personatges de les diverses èpoques es troben en un instant comú. Les referències són de tot tipus, amb «personatges històrics trets de fotografies d’arxiu, de quan es va fer la carretera als anys 30 quan es va fer el projecte de Fhasa», amb altres «més contemporanis». Els models permeten guanyar en creativitat: «El fet de voler-ho humanitzar també ajuda a pintar persones que conec. Quan pintes algú que coneixes la vida que li aportes és molt més intensa que quan pintes simplement la imatge d’una persona que no saps qui és».

No vol ser només una intervenció artística, sinó un record de qui ha ajudat a aixecar el país

La pintura emprada per l’artista és la mateixa que s’utilitza per a les façanes dels edificis. La carta de pigments no és àmplia, però garanteix 10 anys de vida sense que hi hagi cap deteriorament. Entre els elements que es poden veure es troba el primer bus que realitzava el servei entre Andorra i Ax-les-thermes, que es troba justament davant de la parada d’autobús que hi ha sota la rotonda. També hi ha treballadors, ciclistes, nens i un traginer amb el seu matxo. Les columnes que sostenen la infraestructura tenen a persones que les suporten, una imatge ben significativa que «els ciutadans són els que aguanten el país». És part de la història d’Andorra. «L’art urbà pretén acostar l’art al carrer i perquè la gent se la faci seva» es representen aquestes situacions de la vida, amb la finalitat que «no sigui només una intervenció artística sinó també acostar la història d’aquest país cap a la gent que ens vol visitar».