L’advocat Josep Anton Silvestre ha decidit obrir una doble via per recórrer contra la decisió del Consell Superior de la Justícia (CSJ) de no recusar (o en aquest cas, obligar a abstenir-se) al fiscal general, Alfons Alberca, en la causa BPA en tractar-se del cunyat de la secretària general del Govern, Ester Fenoll. Dilluns acabava el termini per presentar un recurs d’empara davant del TC, i segons va anunciar el mateix advocat a través de Twitter, ha formalitzat l’acció si bé, en l’escrit deixa clar que també utilitzarà la via ordinària, opcions que ja va anunciar en una roda de premsa feta fa una setmana. A més, també demana que en cas que el tribunal accepti el recurs d’empara, no es faci amb efectes suspensius. És a dir, que no comporti un nou ajornament de la vista que s’ha de celebrar.

Curiosament, el lletrat admet en el mateix recurs que des del seu punt de vista aquesta no hauria de ser la via de recurs, perquè a diferència del què va considerar el CSJ, ell afirma que la via ordinària no està esgotada. Amb tot, exposa que fa l’acció per evitar que algú li pugui dir que aquesta era la via correcta i no l’ha fet en el termini previst, per això també avisa que farà un segon recurs per la via ordinària per si es considerés la més idònia. En aquest cas, però, encara està dins el termini previst per poder recórrer.

I és que un dels arguments que utilitza és que detecta una contradicció entre la Llei del ministeri fiscal i la de la Justícia. Amb tot, com que la segona és una llei qualificada mentre que la primera no, exposa que hauria de prevaldre la qualificada per sobre de l’altra. A més, assegura que la llei del ministeri fiscal és contrària a la Constitució pel fet que no permet el recurs per la via ordinària.

Vulneracions 

Tot i considerar que el recurs no hauria de ser admès, sí que argumenta els drets que creu que s’haurien vulnerat als seus clients. Concretament esmenta una vulneració del dret a la jurisdicció per la impossibilitat de tenir accés la via judicial ordinària sense que el TC valori el fons de l’assumpte, del dret a una resolució fonamentada en dret per la diferència de criteri sobre el moment en què calia recórrer (si quan va ser nomenada Fenoll o quan es va reprendre el judici) i dels drets a una resolució fonamentada en dret, al procés degut, a la defensa, a un judici equitatiu i a la jurisdicció pel fet que s’equipari la secretària general del Govern a una secretària d’Estat i entengui, en conseqüència, que no té cap afectació la relació de parentiu entre el fiscal i Fenoll.

Per últim, Silvestre demana que en cas que s’admeti el recurs, no sigui amb efectes suspensius sobre la causa. En aquest sentit fins i tot assenyala la seva sorpresa i inquietud pel fet que «tots els organismes jurisdiccionals estan allargant, suspenent o posposant de forma il·legal tots aquells procediments urgents i preferents de defensa de drets fonamentals». L’advocat es pregunta quin és el motiu i alhora respon que desconeixen. Igualment, deixa clar que només és potestat del TC admetre o no el recurs d’empara i dictar o no els efectes suspensius.