Catalunya pretenia convertir-se en la capital mundial dels esports de neu el 2030 amb la seva candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’hivern que es disputaran aquell any. Un projecte en el qual es volia incloure Andorra i que ara mateix estaria en risc pel clima de confrontació entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya. Així ho va considerar el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, ja que, segons ell, per a poder dur a terme una bona organització s’haurien d’entendre tant el COE com la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó. Però el clima polític actual complica que es produeixin aquestes converses.

Així mateix, Blanco va assegurar que Espanya necessita uns Jocs Olímpics i que, si la candidatura de Pirineus-Barcelona no es pot preparar a conseqüència de la falta de comunicació entre el Govern d’Espanya i la Generalitat, es donarà suport a la de Madrid per organitzar uns Jocs Olímpics d’estiu. En aquest sentit, va remarcar que si la capital espanyola vol tornar a presentar-se, haurà de fer-ho amb garanties de poder ser escollida després de fracassar per al 2012, 2016 i 2020.

Andorra en el projecte

Pel que fa a la inclusió d’Andorra en l’ambiciós projecte, seria possible arran d’una decisió que va prendre el Comitè Olímpic Internacional en la seva Carta Olímpica. Entre aquests canvis, es va eliminar l’obligatorietat que la seu hagi de ser una única localitat. Així doncs, la nova normativa contempla que la seu pugui ser «múltiples ciutats, regions o països». Aquesta informació es presentava molt atractiva per a Andorra, ja que cal tenir en compte que l’anterior Govern ja havia estudiat la possibilitat d’afegir-se d’alguna manera a la candidatura Pirineus-Barcelona de cara als Jocs Olímpics d’hivern del 2030.

El secretari general d’Esports de la Generalitat, Gerard Figueras, va expressar després del canvi de legislació que hi havia un interès per part dels dos governs de cooperar: «No parlaria encara de candidatura conjunta perquè de moment la iniciativa es purament catalana, però en les converses que vaig tenir amb l’anterior Govern andorrà, es va expressar la voluntat de formar part del projecte. Nosaltres tenim una bona predisposició a valorar com Andorra podria formar-hi part. Estem a l’expectativa que es pugui programar una nova reunió amb el responsable d’Esports del Govern andorrà per saber si es manté aquest oferiment i, si és així, explorar la via d’involucrar Andorra en el projecte. Si les negociacions porten al fet que realment sí que sigui una candidatura conjunta, ja ho veurem. Encara no està decidit».

Formalització a la tardor

La candidatura s’hauria de formalitzar a la tardor però, com que l’11 de novembre hi ha eleccions generals a Espanya, Figueras no va poder concretar com estava la situació pel que fa a la candidatura i si s’ha produït aquesta reunió amb el Govern andorrà. Tot i això, en el seu moment va explicar que no hi havia pressa per formalitzar el projecte. «Les noves normes del COI fan que no hàgim d’anar a correcuita. Ara no hi ha calendari i, per tant, hem de fer que el projecte maduri al ritme que necessitem. La candidatura tal com està presentada ara, amb un plantejament 100% català està a punt per formalitzar-se a la tardor. Si a la tardor no està clar com s’incorporaria Andorra o França, no passa res perquè les noves normes permeten que la candidatura sigui viva i que es vagi construint a mesura que s’avanci. La formalització de la candidatura és una presentació formal al COI d’aquesta voluntat de presentar-nos el 2030 ara que hi ha la possibilitat de fer-ho. Però no és una candidatura tancada, és l’inici del camí».

Els principals competidors de la iniciativa dels Pirineus seran Sapporo, al Japó; Salt Lake, als Estats Units, i una proposta entre Àustria i Alemanya. Uns contrincants que, com va indicar, «no són fàcils però no ens fan por. Tenim un bon projecte».