El president del Consell d’Administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, va voler tancar ahir la polèmica sorgida entorn de la cobertura dels avortaments tot subratllant un cop més que «la CASS només reemborsa els actes inscrits en la seva nomenclatura i, en aquest cas, només s’inclouen les interrupcions involuntàries de l’embaràs, és a dir, quan es tracta d’una qüestió mèdica i hi ha una intervenció quirúrgica».

Tot i que la setmana passada la magistrada Canòlic Mingorance informés a l’ONU que les dones que viuen a Andorra i volen avortar han de fer-ho a l’estranger però després la seguretat social els ho reemborsa, Rascagneres va afirmar que la CASS no té «cap sospita» que hagi sigut així i que «si haguéssim tingut algun indici al respecte, de seguida hauríem actuat perquè és la nostra obligació». 

De tota manera, davant del rebuig del Col·legi de Metges, que va dir que la CASS havia donat a entendre que eren els últims responsables que es pogués cobrir inconscientment un avortament, el president del Consell d’Administració va reiterar que confien en els prestadors de servei del país, de la mateixa manera que en les factures que els arriben dels actes mèdics realitzats a l’estranger. «En cap moment ens ha passat pel cap sospitar d’un metge del col·legi; i el que no farem és anar a controlar aquest tipus d’intervencions, ni aquí, ni a Espanya ni a França», va advertir Rascagneres amb un cert to d’indignació. 

Segons les dades facilitades, la CASS rep al voltant de tres milions d’actes mèdics l’any, de manera que és impossible controlar-los tots un per un. «Evidentment que ens poden enganyar i passar-nos una nomenclatura que no es correspon amb la realitat», va reconèixer el president. Ara bé, el responsable de la Comissió Gestora de l’FRJ, Josep Delgado, va argumentar que precisament «el nostre sistema sanitari es basa en la lliure elecció del metge, de manera que si comencem a fer-ne un control exhaustiu, no només es trencaria la confiança existent, sinó també el funcionament del sistema».