PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El sindicat del taxi vol erradicar les praxis que danyen la seva imatge

Ambor demana al Govern que intervingui per «millorar la qualitat del servei» a partir de la unificació del sector

Per Adrià Esteban

Un taxi a la parada del carrer Josep Rossell Calva.
Un taxi a la parada del carrer Josep Rossell Calva. | MARICEL BLANCH

El taxi no travessa un bon moment a Andorra. Tant és així que, davant la incapacitat del propis professionals per resoldre un conflicte intern, el secretari general del sindicat del taxi, Victor Ambor, va reclamar al Govern la seva intervenció perquè unifiqui el sector «per millorar la qualitat del servei». 

El sindicat, creat el passat mes d’abril i adscrit a una branca sindical de l’USdA, aglutina prop d’uns 30 professionals, tot i que com reconeix Ambor la prova d’aquesta divisió és que «son més els que no estan que els que estan». La majoria dels conductors vinculats al sindicat pertanyen a Taxi Exprés i a l’Associació de Taxistes Interurbans (ATI), encara que dins del sindicat també hi ha membres de l’Associació de Taxis d’Andorra (ATA). Amb tot, el gruix dels seus integrants no hi formen part per desavinences del sector. Així doncs, la unificació del taxi és una reivindicació del sindicat per tal de concentrar les trucades en una única central de reserves, quelcom que segons Ambor no genera unanimitat ja que «s’amaguen altres interessos». 

En aquest sentit, el secretari general del sindicat denuncia que una de les peces que impedeixen l’agrupació del trencaclosques són les pràctiques irregulars que es duen a terme entre el sector hoteler i taxistes particulars. «Hi ha algun taxista, sobretot cada hivern a la zona de Soldeu, que paga uns diners al recepcionista de l’hotel perquè li truquin al seu mòbil», va declarar. «Hi ha molts hotels que no saben que el recepcionista fa això. I n’hi ha hotels que potser el director si ho sap i també en treu rèdit. Si s’acabessin aquestes comissions i treballéssim tots junts hi hauria un millor servei de cara al client», va afegir Ambor, qui va exposar aquesta pràctica «fa malbé la imatge el país i la del taxista.

En darrera instància, l’usuari és qui es veu perjudicat al haver d’abonar una quantitat superior al trajecte realitzat «per compensar els sobresous» i també pel major temps d’espera que comporta. «Aquesta comissió se li carrega al client que agafen. I quan passen cinc minuts el mateix recepcionista torna a trucar al mateix taxista per demanar un altre taxi. Llavors aquest taxista com ho vol tot per ell diu que trigarà mitja hora perquè estan tots els taxis ocupats. I això no és veritat, hi ha taxis lliures. Qui està ocupat és ell!», va exclamar Ambor, qui va lamentar que la imatge que ofereixen al client és que hi ha una manca de vehicles «quan davant de l’hotel passa algun taxi lliure». Per aquesta raó, el secretari general del sindicat va considerar que els hotels «haurien d’obligar als recepcionistes a trucar directament a l’empresa de taxis, no al taxista», atès que «el taxista mai li oferirà un servei tant bo com la central». 

De fet, des del sindicat ja van interpel·lar al ministre d’Economia, Jordi Gallardo, —de qui depèn el departament de Transports — en la reunió que van mantenir a inicis d’octubre perquè l’Executiu actuï com a ens regulador. «Li vam expressar això i vam dir-li que som una imatge molt important d’Andorra i que no podem continuar oferint aquest servei. També li vam dir que hem fet diàlegs però que no hem arribat a una entesa. I ells per la seva banda miraran què es pot fer per unificar-ho», va afirmar el secretari general del taxi.

L’aplicació digital i el taxímetre

D’altra banda, Ambor va comentar que un altre dels factors que distancien la unificació del sector és la visió confrontada respecte a la necessitat de comptar amb una aplicació mòbil. «Hi ha uns quants que no els interessa estar controlats o que sàpiguen el que fan o deixen de fer», va reflexionar el portaveu sindical del taxi. 

En relació amb aquesta qüestió, Ambor va assenyalar que l’Executiu estableix anualment unes tarifes mínimes, per tal d’uniformitzar els preus i garantir un mínim retorn al professional, que es configuren a partir de trajectes model que surten de la capital a diferents punts del territori. Així doncs, el secretari general va subratllar que la unificació de la central de reserves mitjançant l’aplicació permetria «saber on estan els taxis» i, conseqüentment, coordinar millor la disponibilitat de vehicles en funció de la seva localització a la xarxa viària. 

Ara bé, l’obstacle per incorporar l’aplicació al sector, segons Ambor, és la «picaresca» d’alguns taxistes que s’aprofiten del desconeixement dels turistes per cobrar les tarifes mínimes quan desplaçament efectuat no es correspon amb el punt originari de sortida del vehicle. «Per exemple, la tarifa mínima d’Arinsal són 13 euros pujant des d’Andorra la Vella. I si el client va a la Massana jo activo el taxímetre des d’Arinsal perquè és una distància curta. Llavors es cobren 13 euros perquè sinó el taxista perd. Però si jo ja estic a Arinsal i el client va a la Massana hi ha taxistes que els hi ensenyen el paperet aquest de Govern on posa 13 euros i els hi cobren 13 euros per un servei que val 7 euros. I molts cobren la tarifa mínima i això se li diu robar», va explicar el secretari general. 

«Si funcionéssim per l’aplicació no es podria enredar al client perquè sap d’on ve el taxi», va argumentar el secretari general del sindicat, tot i que també va apel·lar a l’honestedat dels taxistes per activar el taxímetre i no aplicar la tarifa mínima en cas de no fer el desplaçament previ fins a l’indret on es troba el client. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT