Els guardonats en la Nit de l'Esport, el pasat dijous al Centre de Congressos d'Andorra la Vella. Foto: ORIOL LLAURADÓ

La Nit de l'Esport és un d'aquells actes de festa al Principat que doten de més importància als resultats dels nostres atletes o que ajuden a valorar-los en la justa mida i per fer-nos veure que no sempre un tricolor s'ha de buscar en les parts baixes de les classificacions.

Aquests guardons poden ajudar en molts casos a valorar els èxits. Lluís Marín em va explicar el passat dijous al Centre de Congressos, després de rebre el guardó com a millor esportista masculí, que això l'ajudava a tirar endavant amb el calvari de lesions que pateix des de fa tres anys i també se n'adonava que hi ha gent a la qual li deu part de l'èxit. Però també ens ha ajudat a tots a recordar què va fer el nostre surfista de neu la temporada passada amb 21 anys. ¿Vostès ho saben? En cas afirmatiu, ¿Ho sabien abans que el Govern li concedís aquest premi o ha estat la Nit de l'Esport el que els ha refrescat la memòria o directament a saber què va fer i en què? Per a que vegin que podem tenir esportistes de primer nivell o a l'alçada dels professionals Marín va ser 14è en la Copa d'Europa de boarder cros, 16è en els Mundials, 22è en la Copa del Món i 34è als Jocs de Vancouver, on va estar molt per sota de les seves possibilitats. En poques paraules Marín ha demostrat sobre el paper que tenim algú que, per exemple de proximitat, supera a Espanya. Som un país de neu, però els asseguro que no tenim ni més neu ni més muntanyes que els nostres veïns del Sud, i tants habitants per escollir. I en surf de neu tenim un que els guanya.

Aquest discurs, en més o menys mesura, serveix per a la resta de premiats; Laura Soulié va ser la vuitena d'Europa en biatló, Mònica Ramírez va ser campiona d'Espanya júnior en 200 i 100 esquena i amb només 17 anys 5a i 6a en l'absolut... Si volen discutir si són o no bons registres endavant, però jo els asseguro que són resultats cinc estrelles.

Arriba el però de tot aquest assumpte. La Nit de l'Esport 2010 també m'ha fet reflexionar sobre aquells oblidats que potser no han estat a l'alçada d'aquests resultats que acabo de citar o que simplement no han estat millors i per això no han estat els premiats. Recopilant informaciío he vist que en el segle XXI cap esportista del món del motor ha estat reconegut com esportista de l'any al nostre país. Al 2003 Marc Gutiérrez va ser un dels aspirants –aquest any per primera vegada no han hagut nominats– però va guanyar Hocine Haciane. Al 2008 Joan Vinyes va ser també un dels aspirant a un trofeu que es va endur Ariadna Tudel. Només Toni Besolí es va endur un trofeu al 2006 gràcies a les seves tasques com a personatge de la cúpula de la organització del Dakar. I si no recordo malament el propi Joan Vinyes havia arribat a ser esportista de l'any, però d'això fa més de quinze anys.

El món del motor necessita més reconeixement. I crec que més que en la Nit de l'Esport l'hauria de tenir en les beques ARA o en les subvencions del Govern, a les quals l'ajut es destina directament a l'Automòbil Club d'Andorra i que van per al programa júnior.

Joan Vinyes i Albert Llovera són ara els referents en aquest esport i tenen títols de prestigi a Espanya (una de les Meques en els ral·lis). Recordo que Llovera havia rebut algun ajut de l'Executiu per qüestions de patrocini. No hi ha cap altre ajut ni cap altre reconeixement que recordi d'ells.

Ara tenim una fornada nova de pilots que comencen a fer soroll com és el cas d'Amàlia Vinyes, recent guanyadora del Campionat d'Espanya de resistència o Joan Carchat com a primer del Volant RACC que fa dos anys havia guanyat un Àlex Bercianos que ara que ja no està en edat de promesa se l'han menjat els pressupostos i la falta d'espònsors. No dic que mereixin o no un premi. Dic que el tracte cap al món del motor és estrany. Hi ha poc reconeixement.

Per a més informació consulti l'edició en paper.