Suzsana Jakab, durant l'entrevista que va concedir aquesta setmana a l'hotel Carlton Plaza de la capital. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El Centre de Congressos d'Andorra la Vella va acollir dijous i divendres de la setmana passada la segona sessió del 18è Comitè Permanent del Comitè Regional per Europa de l'OMS. Van ser dos dies de reunions intenses, amb un timing que calia acomplir per poder arribar a abordar tots els temes que la regió europea, que abasta 53 països, té damunt la taula en matèria de salut.

–¿Quins són els temes que el Comitè Regional per Europa de l'OMS té damunt de la taula?

–Les malalties cròniques són, sens dubte, un dels temes que afecta més la regió. A la darrera sessió vam parlar també de temes relacionats amb l'estil de vida: el tabac, l'alcohol i l'obesitat. La regió europea és, de les sis regions del món de l'OMS, la que té un consum més alt d'alcohol.

–I, evidentment, aquests hàbits influencien negativament en la nostra salut.

–Sí. També cal subratllar la importància d'una dieta sana i equilibrada. Clar que, en països com Andorra, el problema no és la dieta, sinó l'exercici físic, que no se'n fa prou.

–¿Què es pot fer per promoure hàbits més saludables?

–Els sistemes d'atenció primària propis de cada país són clau en la promoció de la salut, que és un concepte que va molt més enllà de tractar les persones malaltes: es tracta que les persones que no tenen cap malaltia preservin aquesta salut. A més de la prevenció, són molt importants els programes de detecció precoç de determinades malalties i els anomenats screenings, com ara el que es fa amb el càncer de mama.

–A Europa també hi ha malalties infeccioses.

–És cert. Un altre apartat que no podem descuidar són precisament les malalties infeccioses, especialment el VIH i la tuberculosi. Però no només. Fa poc, hi va haver un brot de poliomielitis que es va originar al Tajikistan i que ha afectat l'est d'Europa, després que l'any 2002 la regió europea de l'OMS hagués estat declarada lliure d'aquesta malaltia. Treballem per eradicar aquesta malaltia, igual que el xarampió i la rubèola.

–¿Què en penseu, del fet que cada vegada hi hagi més veus en contra de la vacunació?

–Un dels aspectes que hem de treballar més i millor és la comunicació. Ens adonem que els grups antivacunació fan un ús molt efectiu de les xarxes de comunicació social. Per contrarestar aquests missatges, hem de trobar la manera d'arribar igualment a la població. Ells fan servir twitter, facebook, etcètera. Nosaltres, en canvi, tenim una pàgina web que és molt poc moderna. L'adopció d'una estratègia comunicativa que sigui més efectiva és un dels temes que tractarem en la pròxima reunió que tindrà aquí a Andorra, el març de l'any que ve.

–¿Quins altres factors afecten la nostra salut, a banda de l'estil de vida que ha comentat?

–Un fenomen que està afectant la nostra salut i del qual també vam parlar en la darrera sessió del comitè permanent és el canvi climàtic i les seves conseqüències per a la salut. Com a conseqüència del canvi climàtic, tenim episodis de tempestes més violentes, més incendis... En general, fenòmens meteorològics que poden provocar situacions d'emergència davant de les quals cal saber reaccionar.

–L'acord bilateral amb Andorra aborda també aquesta qüestió.

–Tenim un acord de col·laboració en relació amb algunes prioritats per a Andorra en matèria de salut, un de les quals és justament la gestió de situacions de crisi i catàstrofe, així com l'adaptació del Principat al compliment de les obligacions i accions que estableix el marc del nou Reglament sanitari internacional, que va ser adoptat l'any 2005.

–¿Quins altres aspectes formen part de l'acord?

–La implantació d'un servei de cures pal·liatives per a malalts de càncer i també la planificació dels recursos humans al servei de la salut. També col·laborem en la implantació de nous sistemes d'informació i comunicació.

–La salut s'ha d'abordar des d'una perspectiva àmplia.

–És veritat. Un dels temes que van formar part d'aquesta sessió del Comitè Regional i que vam discutir és com implementar polítiques transversals liderades, a cada país, pels respectius ministres de salut. Perquè una política nacional de salut ha de tenir en compte necessàriament altres àrees. Per exemple, si fem polítiques que toquen l'alimentació, molt probabeblement haurem de treballar conjuntament amb els ministeris d'Agricultura i de Medi Ambient. Una visió àmplia implica tenir en compte tots aquests altres sectors.

–L'economia incideix també sobre les polítiques de salut. ¿Quins són els efectes de la crisi actual?

–La situació és delicada i ens trobem que els sistemes sanitaris europeus tenen la necessitat d'assolir una sostenibilitat financera. Aquí a Andorra també. És per això que ens hem compromès a enviar un expert a les reunions de la taula participativa que ha decidit engegar el Govern –la Taula Permanent per la Sostenibilitat del Sistema Sanitari.

–¿Com es pot aconseguir que un sistema sanitari sigui més sostenible?

–S'han de trobar mesures concretes que permetin economitzar el sistema. En aquest sentit, la claredat del sistema és essencial, que els canals, les vies per les quals passa el pacient estiguin ben definides, de manera que no es malbaratin els recursos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.