El Segafredo Virtus Bolonya va rebre ahir al PalaDozza al MoraBanc Andorra i li va fer la vida impossible després del primer quart. Els andorrans van començar guanyant però després es van veure superats pels locals que, a cop de triple, van anar ampliant les diferències fins a guanyar per 87 a 72. Per tant, els tricolor segueixen sense poder guanyar fora de casa. 

El partit va començar amb molt d’encert per part del MoraBanc, que va iniciar l’enfrontament cosint a triples al Virtus Bolonya, fent un primer quart absolutament perfecte, amb confiança. En els primers minuts, el MoraBanc va portar la iniciativa però els locals responien a cada

Teodosic va ser l’encarregat d’impedir que els andorrans poguessin maquillar el resultat

cop, empatant cada vegada, tot i el recital de Clevin Hannah, el primer a reivindicar-se en aquest quart. Els tricolor marcaven el ritme i aquest fet va propiciar que augmentessin la seva confiança, de manera que van marxar d’11 punts a l’electrònic, després d’anotar-ho absolutament tot, sent letals des dels tres punts, un fet que encara no s’havia vist aquesta temporada. A més, Tyson Pérez també feia de les seves i es penjava de la cistella, demostrant que cada vegada es troba més còmode a les ordres d’Ibon Navarro. Al final d’aquests primers deu minuts, el resultat va ser de 17 a 28, després d’anotar set triples dels nous intentats.

Reacció letal

Els andorrans no es podien relaxar perquè els segons quarts no són la seva especialitat. Però l’avantatge era molt interessant. Tot i això, les coses van sortir totalment al revés per als andorrans i els mals pronòstics es van complir. Van tardar un parell de minuts en anotar, però quan la cistella va arribar, ho va fer per la porta gran, ja que Llovet va anotar un bon triple. Però els locals remaven, per sota, a poc a poc, apropant-se a l’electrònic, remuntant, intentant desconcentrar els andorrans, que s’estaven precipitant en el seu joc, desconcentrant-se. Julian Gamble era l’encarregat de fer-los la guitza, ja que estava absorbint als andorrans en un autèntic malson, fent-se un homenatge davant l’afició, jugant a voluntat fins a empatar el matx. A més, els andorrans baixaven en encert, fet que significava arribar al descans amb un resultat de 43 a 38, amb un parcial letal de 26 a 10, havent estat inferiors en el rebot. 

A la represa, els andorrans havien de canviar radicalment el xip si volien canviar la mala dinàmica fora de casa. No es podien permetre abaixar la guàrdia. Tocava mantenir la serenor i lluitar, deixar-se la pell. Suar sang. Així, els andorrans van fer uns primers minuts correctes, intentant reduir la petita diferència, però l’encert no tornava. No trobaven la inspiració però no es rendien i mantenien la distància. Era Gamble qui seguia destrossant al rival però tot i això, els tricolor no perdien l’esperança i proposaven alternatives a les dificultats que posaven els locals. Els andorrans sempre responien, encara que no sempre amb l’encert requerit per un enfrontament d’aquesta mena.

Així, el Virtus augmentava les diferències a cop de triple, aconseguint 11 punts d’avantatge quan faltaven dos minuts per arribar al darrer quart. A partir d’aquí, els andorrans es van trencar i no van poder fer res per fer front als italians, que van acabar aquest temps amb un resultat de 64 a 49, sense idees.

En el darrer quart, els locals van seguir mostrant les seves virtuts i van acabar de sentenciar els tricolor, que només tenien l’opció de maquillar el resultat. Sense encert, sense idees i sense capacitat constructiva, els del Principat no podien fer res per aturar a un rival que, més líder que mai del grup, va mostrar la seva voluntat d’emportar-se el títol.

El darrer quart no va estar exempt de polèmica perquè Gamble va ser desqualificat i fulminat de la pista per decisió arbitral amb dues antiesportives. Finalment, el resultat va ser de 87 a 72, després d’haver intentat reduir les diferències en els darrers minuts. Però Milos Teodosic ho va impedir.