El fet que l’abstenció electoral hagi crescut en els darrers 10 anys un 72,4%, segons va informar dijous passat el Departament d’Estadística, és una circumstància que, sense distinció de colors, preocupa als partits polítics que configuren l’arc parlamentari. Ara bé, a l’hora d’establir un diagnòstic sobre la desafecció política, els arguments que exposen van encaminats cap a factors externs que s’escapen del control de cadascuna de les formacions. 

En el cas de DA, la presidenta del grup parlamentari, Mònica Bonell, va emmirallar la tendència negativa a «la contaminació pel que passa fora d’Andorra», ja que va considerar que «acabem copiant maneres i comportaments d’Espanya o França». En aquest sentit, Bonell va recordar que durant la seva etapa com a subsíndica ja van encarregar un estudi al CRES després de les eleccions del 2015 per analitzar les casuístiques que es desprenien d’aquest fenomen. 

Per part del PS, la consellera general, Rosa Gili, va relacionar els símptomes de flaquesa en les darreres conteses electorals a la manera de governar de DA. «Hi ha hagut majories absolutíssimes que no han escoltat a ningú», va afirmar Gili, que va convidar als ciutadans a «estar més alerta» i «fer alguns tocs d’atenció». «Els polítics que hi ha són els que la població escull», va sintetitzar la dirigent socialdemòcrata. A més, Gili va sostenir que «quan la gent veu que no poden fer res perquè els polítics no els respecten deixen d’implicar-se», raó per la qual va lamentar que el pressupost participatiu sigui «la xocolata del lloro» en detriment de projectes on considera que s’hauria de fer partícip a la població com el de The Cloud o l’heliport. D’altra banda, Gili també va fer incidència en el sistema electoral «injust» ateses les dificultats per capgirar els resultats de parròquies com la de Canillo. 

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va fer al·lusió a la picabaralla política amb el PS de la darrera setmana sobre les absències de parlamentaris al Consell General com un exemple del tipus de tarannà polític «que no esperona els ciutadans a participar en les eleccions», en lloc de fer reflexions «a fons dels dossiers». «És això el que hem de saber fer i que al final reconciliarà part de la ciutadania amb la classe política», va argumentar Espot, qui va assumir part de la responsabilitat perquè quan conclogui el seu mandat «hi hagi més gent a votar».

A diferència dels altres dirigents polítics, el conseller de L’A, Marc Magallón, va atendre la trucada d’aquest rotatiu entonant el mea culpa. «És una llàstima però si ha passat això ens ho hem merescut tot plegats els polítics», va pronunciar Magallón. De totes maneres, el conseller liberal va contextualitzar les xifres tenint en compte que a principis del 2000 «tampoc era una xifra significativa», ja que va opinar que «estàvem molt ben acostumats» a la participació de parròquies com Ordino o Canillo. 

En aquesta línia, el líder de terceravia, Josep Pintat, va atribuir el desencís a que «des de la part política les solucions no es produeixen amb l’immediatesa que voldria la ciutadania». «Hi ha una mancança per part de tots els partits. Les decisions són lentes i feixugues i agafen per sorpresa als ciutadans», va declarar Pintat. 

Distanciament amb els joves

Un dels factors que revelava l’estadística és el distanciament entre els joves, especialment en la franja entre els 18 i els 25 anys. Preguntada sobre les possibles solucions per involucrar al jovent, Bonell va assegurar que des de DA tenen la premissa de desplaçar-se a ciutats properes com Barcelona o Tolosa «per fer arribar a les nostres idees» als estudiants emigrats. Així mateix, la dirigent demòcrata va admetre la voluntat d’incloure candidats joves en les les candidatures de les eleccions comunals. «Al comú amb les diferents polítiques locals es poden sentir que la seva aportació pot ser més útil que en un panorama nacional», va assegurar Bonell. 

«Si hi hagués voluntat s’hauria d’actuar a traves de l’educació», va reclamar Gili, qui va expressar la necessitat d’introduir «campanyes de conscienciació» i «consultes populars» atès que amb el Consell dels Joves «no hi ha prou». Pel que fa a L’A, Magallón va esgrimir la necessitat de «passejar molt més pel poble» i «no només fer-ho durant la campanya electoral». Precisament, Magallón va evidenciar el grau de desconnexió del jovent desvetllant que en les darreres comunals s’havia trobat amb «molts joves no sabien ni tant sols que hi havia unes comunals». Per mobilitzar al jovent, Pintat va reivindicar l’ús de les xarxes socials i l’organització de «més trobades» i «reunions informatives de poble».