• La xarxa de salut mental es posarà en marxa el gener vinent amb una estructura conjunta de professionals

Ansiolítics de diferents marques a la venda en una farmàcia. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El cost total dels medicaments ansiolítics que han estat finançats per la CASS durant l'any passat va ser de 82.734 euros. Una despesa que anirà creixent, segons asseguren des del col·lectiu dels psicòlegs, que van alertar de l'augment de consultes mèdiques per ansietat o símptomes de depressió. Aquesta xifra suposa el 0,68% de la despesa total en medicaments. En aquesta dada només consten els tractaments ambulatoris i no la despesa generada a nivell hospitalari. Val a dir que la dada que es facilita correspon al cost total dels medicaments ansiolítics que finança la CASS, i no a l'import que la seguretat social paga per aquests medicaments.

Per altra banda, i segons asseguren des del Ministeri de Salut, no hi ha cap dada dels darrers anys per comparar aquesta despesa en aquest tipus de fàrmac. Tot i això, se sap que s'ha produït un increment de les receptes d'aquest fàrmacs com a conseqüència de l'augment de les consultes per tractar trastorns depressius i sobretot per l'ansietat.

Per tractar aquest augment de consultes i d'altres relacionades amb el sistema nerviós, la Xarxa de Salut Mental té previst posar-se en marxa el mes de gener vinent, segons va assegurar la directora de Salut Pública, Margarida Coll. Llavors, les estructures sanitàries i socials que tracten a un pacient en qualsevol tipus de patologia mental estaran organitzades en un mateix conjunt. Els professionals mèdics i assistents socials compartiran una informació suficient de cada pacient per tal de fer un tractament global i tenir els actes terapèutics d'una mateixa patologia coberts per la CASS.

En relació a aquesta xarxa, es pretén consensuar totes les actuacions amb tots els actors professionals i fer un treball en equip amb diferents rols, tots centrats en el pacient. La intenció de la xarxa és establir una comunicació des d'atenció primària, amb el metge de capçalera i un grup terapèutic, que se centrin amb un pacient i pugui disminuir així la utilització de medicaments, així com també l'hospitalització.

ENQUESTA DE SALUT MENTAL / D'altra banda, entre aquest mes i el vinent es pretén elaborar els resultats d'una enquesta de salut mental per tenir dades més fiables de la realitat de persones que pateixen alguna patologia mental i «per conèixer la prevalença de problemes i la imatge que té la salut mental en la societat», va explicar Coll.

En aquesta matèria el departament de Salut té una manca de dades al respecte d'aquestes patologies, pel que fa al cens de població que afecta. Així, des del ministeri corresponent es desconeix el nombre de persones que al Principat pateixen algunes malalties com l'alzheimer. No existeix un sistema d'informació que permeti saber per consultes o per registres quantes persones pateixen aquesta malaltia. Es tracta d'uns buits en el funcionament de Salut que es volen solucionar mitjançant la posada en marxa de la xarxa de salut mental.

Finalment, les baixes laborals per trastorns mentals van suposar a la Seguretat Social una despesa que l'any passat va ser xifrada en 388.100 euros, el 25% més que l'any anterior. Aquestes malalties han augmentat la durada de la baixa laboral, passant de 54 dies l'any 2008 a 64 durant l'any passat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.