• El BP supera la desesperant tàctica del Tobarra de jugar tot el partit amb porter jugador i ja van 24 punts de 27

Els jugadors del BP celebren un gol de la jornada anterior. Foto: T. L.

El BP va obtenir ahir una victòria més meritòria del que s'esperava a la pista del Restaurante Frontera Tobarra. Un ajustat 2-3 que suposa augmentar la impressionant ratxa a 24 punts sumats de 27 possibles amb Xavier de la Rosa al capdavant i sobretot que demostra que aquest equip s'imposa a tots i a tot.

Perquè el conjunt manxec es va estudiar al mil·límetre mitjançant els vídeos la manera de jugar del conjunt tricolor i va decidir jugar gairebé tot el partit amb porter jugador; no com a estratègia suïcida, sinó tot el contrari, per conservar la pilota el màxim possible. Però el BP es va armar de paciència, va jugar com sap i va tornar de nou al Principat amb la grossa al sac que el permeten pujar al cinquè lloc de la Divisió de Plata i posar més terra de per mig respecte a la novena plaça, que ja és a vuit punts.

S'avança el Tobarra / El Tobarra va començar defensant des de la seva mitja pista, com esperava De la Rosa. Això va permetre als tricolors fer lluir el seu manual de joc de pressionar i tocar. D'inici va anar malament perquè l'equip manxec es va avançar al minut 3. I amb el gol, va arribar el sorprenent canvi tàctic del tècnic local, Juan Carlos Bartual. Defensar 37 minuts com ho va fer ahir el BP i amb desavantatge en el marcador, després de jugar la setmana passada tres partits en set dies ha de ser esgotador. Però l'equip es va sacrificar, va continuar mantenint l'estil de joc en atac i es va multiplicar en defensa per superar la inferioritat numèrica que donava al Tobarra el porter jugador. La realitat al parquet és que les ocasions tricolors continuaven sent abundants, només faltava que la pilota entrés i mentre no era així la desesperació no va cuallar en els ànims.

Com era d'esperar la situació va es va redreçar abans del descans; Paulinho i Cabinho no van fallar en els minuts 6 i 19, respectivament per fer l'1-2 i quedava el dubte de si a la represa Bartual mantindria aquesta tàctica o tornaria a la normalitat d'esperar a mitja pista i buscar els contraatacs i la pilota aturada per tractar d'empatar.

Potser al Tobarra li preocupava més no encaixar una golejada que intentar l'empat i morir en l'intent, i va decantar-se per la primera possibilitat. De nou va afrontar els 20 últims minuts amb porter jugador. L'equip manxec no va arriscar el més mínim perquè si ho feia li podia caure un altre gol d'aquests de porteria a porteria tan típics del futbol sala i es va dedicar a tenir possessions eternes. El BP va mantenir el tipus, que era el que havia de fer per endur-se els tres punts, i no renunciar a un tercer gol que donaria més tranquil·litat i que va acabar arribant al minut 26, obra de Carlinhos.

El segon gol del Tobarra i d'Antonio Ródenas va tornar a reflectir la incertesa en el marcador amb el 2-3, però res més que això. Al marcador. No a la pista, on el final va ser plàcid. «Al final els jugadors del Tobarra fins i tot rèien de la quantitat d'ocasions que vam tenir», deia De la Rosa després del partit. Però ja saben el dit: el que riu l'últim...

Per a més informació consulti l'edició en paper.