El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’apel·lació que Saetde havia interposat contra la sentència del Tribunal de Batlles del 15 d’octubre del 2018 que desestimava la seva demanda d’anul·lar l’adjudicació del projecte d’interès nacional de construcció d’un Centre d’Alt Rendiment al port d’Envalira, que el 2016 va atribuir-se a Bomosa. D’aquesta manera, el projecte de construcció queda desbloquejat i depèn de l’empresa reactivar-lo. Tot i així, fonts properes a l’entitat adjudicatària ja van especificar a aquest rotatiu que «abans caldrà estudiar com es reprèn, ja que el projecte porta molts anys aturat». 

Concretament, Saetde havia interposat una demanda contra el Govern tot sol·licitant que s’anul·lés l’adjudicació de la concessió administrativa per a la redacció del projecte i posterior construcció, explotació i manteniment de la infraestructura en considerar que la concessió envaïa els seus terrenys del cap del port d’Envalira. Ara bé, el Govern i l’entitat adjudicatària s’havien oposat al seu recurs tot argumentant que Saetde ja havia tingut accés al projecte de construcció, que precisament contenia la delimitació dels terrenys afectats, i no l’havia impugnat, igual que el plec de bases, de manera que el projecte havia quedat consentit. A més, van concretar que els terrenys en litigi no estaven inclosos dins de la concessió de Saetde, tal com reflectien el Cadastre i el Pla d’urbanisme parroquial. 

Arguments jurídics

De la mateixa manera que ja havia apuntat la sentència del Tribunal de Batlles, el Superior va detallar que «el recurs és extemporani i la impugnació s’ha d’adreçar contra l’acte administratiu que posa en marxa tot el procediment». De fet, les dues parts estaven enfrontades per aquesta qüestió substancial i, per tal d’esvair dubtes, el tribunal de segona instància va explicar que, contràriament al que havia entès el recurrent, s’havien previst dos procediments diferents en el desenvolupament del projecte del Centre d’Alt Rendiment. «El primer va concloure amb l’aprovació del projecte de construcció, que va definir les característiques de l’equipament, va fixar la seva situació i va justificar el seu interès nacional, mentre que el segon es corresponia a la contractació i anava encaminat a seleccionar el concessionari que s’havia d’encarregar de la construcció i explotació de la infraestructura», va descriure el tribunal en la sentència publicada. 

Per això, el Superior considera que «si el projecte de construcció era l’acte definitiu que va delimitar l’àmbit territorial de la concessió, la societat havia d’impugnar-lo en cas de considerar que els seus interessos es veien afectats negativament, ja que el procediment de contractació pròpiament dit era aliè a ella». I conclou que «el recurrent ja coneixia l’àmbit territorial de la nova concessió quan va aprovar-se el projecte constructiu i que no va impugnar-lo en temps i forma».