L’expresident francès i excopríncep d’Andorra, Jacques Chirac, va morir ahir a l’edat de 86 anys. El representant, que va ostentar el càrrec de cap d’estat francès i d’Andorra del 1995 al 2007, va ser una figura que va marcar una dècada a l’Hexàgon. La llarga trajectòria de Chirac, que anteriorment també havia sigut primer ministre, ministre i alcalde de París, és recordat per les seves llums i ombres. 

El president gal va ser el primer en el càrrec a reconèixer la responsabilitat de França en la deportació de jueus durant la Segona Guerra Mundial, va abolir el servei militar obligatori i va ser dels primers en alertar de les conseqüències canvi climàtic. Al mateix temps va ocupar la primera plana de l’actualitat pel seu no a la Guerra d’Iraq i es va negar a participar en el debat de la segona volta de les eleccions presidencials del 2002 contra l’ultradretà Jean-Marie Le Pen. 

Chirac, però, va ser el primer cap d’estat condemnat pel cas dels llocs de treball ficticis quan va ser alcalde de París i va haver d’afrontar el no de França en el referèndum sobre la Constitució Europea. 
El Principat també es va sumar ahir a les mostres de suport davant de la mort de qui va ser copríncep. El Govern va anunciar la declaració de tres dies de dol nacional i que el cap de l’Executiu, Xavier Espot, trametrà una carta a la família expressant les mostres de suport i l’agraïment «pel servei al Principat» entre el 1995 i el 2007. «Durant la seva visita va ser empàtic i respectuós, com també durant tot el seu mandat. Com a cap de Govern i representant em correspon, com no pot ser d’una altra manera, retre-li homenatge i enviar el meu més sincer condol a la seva família», va dir Espot. El Govern habilita avui un llibre de condolences as la planta baixa de l’Edifici Administratiu entre les 9 del matí i les tres de la tarda perquè, qui ho vulgui, pugui deixar-hi un missatge.

D’altra banda, el líder de l’Executiu, que aquests dies es trobava a l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, té previst assistir al funeral de Chirac. Els diferents grups parlamentaris van sumar-se a les mostres de suport. El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va destacar que Chirac va ser una persona «propera» que va contribuir d’una manera molt important en la posada en valor de la figura del Coprincipat i de tot el que representa.

Per la seva banda, els Liberals van publicar a través de Twitter un missatge de suport. Alhora, l’excap de Govern, Marc Forné, que va coincidir amb Chirac durant la seva visita a Andorra el 1997, va destacar que l’expresident francès va ser «el primer copríncep francès que va voler quedar-se una nit a Andorra». «Va decidir recuperar una mica l’equilibri, tornant a rebre els ambaixadors per Andorra, cosa que el Copríncep Mitterrand no havia pogut fer», va afegir Forné. El PS i Terceravia també van publicar a través de Twitter un missatge de suport per la mort de Chirac. Qui també ho va fer va ser l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, que va dir que «França perd un home d’Estat i Andorra recorda un copríncep proper, gran polític i amic de les trobades franques, sense embuts ni comèdia».

L’Assemblea Nacional francesa va guardar ahir un minut de silenci en homenatge a Chirac i l’actual president francès, Emmanuel Macron, va destacar el llegat que ha deixat l’expresident francès. «Era un home d’estat», va dir Macron. L’Elisi va decretar dilluns que ve dia de dol nacional i la Torre Eiffel es va apagar ahir a la nit simbòlicament en homenatge a l’excap d’estat francès.