Les dues primeres iniciatives legislatives que han presentat els partits de l’oposició no comptaran amb el suport del Govern, que ahir va emetre el seu criteri desfavorable a través del Butlletí del Consell General, i, per tant, tot sembla indicar que no disposaran de prou força per prosperar en seu parlamentària. 

Pel que fa a la proposició de llei del PS d’utilitzar el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) per invertir en la compra i rehabilitació d’immobles, l’Executiu va desestimar la iniciativa per la «improbabilitat» d’assolir els objectius amb els quals neix la proposta i pels «efectes contraris»  que generaria la seva aplicació. 

Una de les finalitats que els socialdemòcrates exposen per motivar la modificació de la llei del FRJ és la diversificació dels fons, quelcom que segons l’Executiu tindria «un efecte contrari al desitjat en el sector immobiliari andorrà» i representaria «una concentració de risc pel fet de treballar amb un sol sector com en un sol país». Així doncs, el criteri del Govern va posar de manifest que el fons ja té «més de 800 línies d’inversió diversificades». 

D’altra banda, el document deixa palès «una certa contradicció»a l’hora de fer les inversions més independents de les fluctuacions borsàries, un altre de les principals raons de ser de la proposició. En aquest sentit, el redactat es pregunta com es pot disminuir la dependència de les inversions del mercat «sense esmenar l’apartat que defineix el pes màxim» de les inversions en renda variable, que actualment estan regulades amb un topall del 35%.

Així mateix, el Govern va considerar que la liquiditat de les inversions efectuades que exigeix la CASS, atès els estudis que assenyalarien que el sistema de pensions andorrà entraria en dèficit al 2023, és «incompatible amb la inversió directa en béns immobiliaris», raó per la qual va assegurar que la modificació de la llei «no tant sols no assoliria els dos principals objectius identificats en l’exposició de motius, sinó que els empitjoraria».

A més, respecte al 10% de percentatge d’inversió en béns immobles del fons, l’Executiu va assegurar que tot plegat suposaria «un risc de concentració evident de les inversions i, de l’altra, podria tenir un efecte contrari tensant la demanda del mercat d’habitatges de compra, disminuint l’oferta d’habitatge de lloguer i, com a conseqüència, tindria un efecte inflacionista en els preus del lloguer».
En darrer lloc, el criteri de Govern va admetre el seu «neguit» per la problemàtica de l’habitatge i va tornar a advocar per un fons publicoprivat d’habitatge que representi, «segons els criteris financers que ja guien l’acció del Fons de Reserva de Jubilació», una oportunitat d’inversió. 

La reacció del PS

Per la seva banda, la consellera del PS, Rosa Gili, va lamentar «la poca cintura política i la poca predisposició» del Govern. «S’han limitat a desmuntar la proposició. Constatem que no hi hagut cap ganes de treballar amb una vocació constructiva», va afirmar Gili, qui va insistir que la iniciativa «era un punt de partida» en el qual «estàvem disposats a esmenar el que calgués».

«El més greu de tot és que ens posen sobre la taula la seva proposta electoral i que la palanca financera pot ser el Fons de Reserva de Jubilació. Estan reconeixent que aquesta es una alternativa que es podia plantejar» va sostenir la consellera, qui va demanar als grups parlamentaris que integren la coalició de Govern reconsiderar les seves postures abans de sotmetre-les a votació.

Rebuig a la Regla d’Or de terceravia

Paral·lelament, l’Executiu també va emetre un criteri desfavorable respecte a la proposta de terceravia de modificar la la llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda Regla d’Or. La formació liderada per Josep Pintat propugnava eliminar la possibilitat que l’Administració pogués incórrer en dèficit i generar nou endeutament. No obstant això, el criteri governamental va raonar que la modificació «limitaria l’acció i l’eficàcia» de les polítiques econòmiques del Govern i va esgrimir que els projectes de pressupost «ja assoleixen superàvits en el moment de la liquidació».