La reunió de poble organitzada pel Comú de Sant Julià per parlar de la situació financera de la parròquia i el futur de Naturlandia es va convertir, com era previsible, en el primer assalt de la campanya electoral de les comunals. Josep Miquel Vila volia convèncer de la gestió feta amb números a la mà. I també amb xifres deixar clar que, com havia dit moments abans de l’acte, «Naturlandia té futur», especialment si s’hi suma la tirolina.

Però ni la reducció de l’endeutament  comunal de 23 a 13 milions, ni els 550.000 euros de superàvit operatiu (abans de descomptar el cànon del comú i les amortitzacions) dels comptes de Camprabassa no van servir per convèncer les prop de 300 persones que van assistir a la trobada. Uns lauredians que no van dubtar a criticar l’acció de la majoria comunal i de fet, finalment, al cònsol no li va quedar més remei que resignar-s’hi. «Encara que ens critiqueu i no m’agradi, això està molt bé perquè vol dir que esteu participant», va deixar anar.

Amb tot, el frec a frec més destacat el va protagonitzar amb el portaveu de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, que sona com un dels possibles candidats de la plataforma per concórrer a les eleccions comunals. Cairat va posar en dubte la reducció del deute exposada pel mandatari, adduint que els comptes «no han estat fiscalitzats per cap òrgan de forma objectiva». El cònsol es va defensar assegurant que els comptes estan auditats i el va convidar a passar pel comú a consultar-los. Amb tot, el representant de Desperta Laurèdia li va replicar que esperaria a veure els informes del Tribunal de Comptes.

Costos  

Cairat va continuar reclamant explicacions sobre els diners gastats en el ràfting. Josep Miquel Vila va desglossar la inversió en 200.000 euros per treballs al riu i 100.000 per arranjar els locals destinats a vestuaris. I el jove assistent li va tornar a rebatre. «El manteniment dels rius és competència del Govern. Els diners no havien de sortir de les arques comunals», va assenyalar. El mandatari, però, va defensar que cadascú «es farà càrrec de la part que li toqui».

Intervencions dures i amb interrupcions constants que van deixar clar, però, de quin costat estava el públic. Els aplaudiments van ser per l’integrant de la plataforma ciutadana que no va acabar aquí la seva intervenció. També es va interessar pels costos d’oportunitat de tots els projectes que han volgut tirar endavant i el cònsol va insistir que el problema «ens venia de Camprabassa perquè era qui generava dèficit». Per canviar aquesta situació, va defensar, «cal gestió i una nova atracció». Altre cop la tirolina com la solució a tots els mals. Josep Miquel Vila va xifrar en 170.000 persones les que estarien disposades a agafar el giny i segons les previsions fetes per la corporació, l’atracció podria arribar a comportar 700.000 euros d’ingressos, ajudant d’aquesta manera a millorar molt els resultats econòmics del parc. «Si podem aconseguir que Naturlandia tingui un compte d’explotació positiu, voldrà dir que alguna cosa podrà cobrar el comú», va manifestar Vila.

Ara bé, com ja havia apuntat fa unes setmanes, el cònsol va tornar a admetre que el projecte de la tirolina no es podrà desenvolupar fins al proper mandat. «En dos mesos no es pot fer massa feina», va admetre davant dels periodistes abans de començar la reunió. Igualment va reconèixer que tot i l’interès d’alguns inversors per aportar els diners necessaris, «no hi ha res firmat ni cap compromís concret».

Ràfting  

I mentre la tirolina és la solució per als comptes de Naturlandia, «el ràfting ens ha d’ajudar a generar la primera activitat al poble». Tot i que FEDA ha dit en reiterades ocasions que l’activitat no és viable, el mandatari lauredià va insistir que l’activitat «pot funcionar des de l’abril fins a mitjans de juliol» i que «el ràfting pot continuar dues hores al dia». Davant d’aquestes explicacions Cairat va ser contundent: «Equivocar-se és humà, obstinar-se en l’error és irresponsable». 

El públic també va posar en dubte els resultats de les enquestes de satisfacció i van posar sobre la taula la problemàtica de l’incivisme. Passades les deu del vespre, i amb preguntes pendents entre el públic, el cònsol va donar per acabada la reunió.