«Pensava que ho havia aconseguit, però no», lamenta Eva Sànchez, una fisioterapeuta per compte propi que des que va néixer el seu segon fill el mes de maig està lluitant per poder-se acollir al nou Codi de Relacions Laborals que amplia de 16 a 20 les setmanes de baixa per maternitat. Tal com ella mateixa recorda, la modificació de la llei l’1 de febrer d’enguany va ser «un gran pas» però «només per a mares i pares assalariats», ja que pels autònoms el nou text no va entrar en vigor fins el passat 17 de setembre. «Em semblen absurds aquests mesos de diferència. Considero que si es modifica la llei, es fa per a tots igual», va afirmar Sànchez.

Fins al raonador

Després d’una llarga batalla en què va intervenir directament el raonador del ciutadà, Marc Vila, Sànchez va aconseguir que la directora de la CASS, Joaquima Sol, signés una carta en la qual s’afirmava que en una reunió celebrada el 25 de juny «s’havia procedit a ampliar el seu descans fins a 20 setmanes d’acord amb el canvi de llei» i s’especificava textualment que la baixa «de l’assegurada finalitzarà el 9 d’octubre». De fet, aquest rotatiu es va posar en contacte amb Sol i va reafirmar la decisió. La sorpresa, però, va arribar quan a l’agost Sànchez va rebre una altra missiva informant de tot el contrari, ja que la parapública es va desdir matisant que en la mateixa reunió del 25 juny s’havia acordat que només les treballadores per compte propi que es trobessin de baixa a l’entrada en vigor de la llei es podrien acollir a les 20 setmanes estipulades. En aquest cas, però, la carta estava signada per «Direcció General», sense especificar cap nom. 

Així, Sànchez hauria d’haver començat a treballar l’11 de setembre, «però encara no ho he fet, perquè la meva mare ja s’havia planejat les vacances –en funció de la primera carta– i no tinc a ningú amb qui deixar el nen», va admetre. A més, lamenta que haver de deixar el seu fill abans dels quatre mesos pot ser perjudicial pel nadó que només s’alimenta de llet materna. «Tot i això, l’OMS recomana la lactància fins a un mínim de sis mesos», puntualitza Sànchez sense poder amagar la «ràbia i impotència» que sent i reiterar que la contradicció d’una entitat com la CASS és «vergonyosa».

A l’espera d’una nova reunió

Per tot plegat va decidir presentar un recurs a la CASS, però tenint en compte que la resposta pot trigar més de 30 dies, va acudir una altra vegada al raonador, que va programar una reunió amb la parapública pel 4 de setembre. Per motius que desconeix, la trobada no es va poder celebrar i es va ajornar fins al dia 11, quan es va tornar a suspendre. «Després de l’últim aplaçament, no tenim data per una nova reunió», critica Sànchez, tot preguntant-se si ha de «tornar a treballar, esperar al recurs contra la CASS o demanar una nova reunió». 

Més enllà dels dies i la modificació de la llei, Sànchez també va assegurar sentir-se discriminada per no poder ser «igual d’independent ni tenir els mateixos drets» que altres mares que van parir més tard, tot i que «paga les cotitzacions pertinents» i discrepa que sigui «legal fer un escrit oficial i setmanes després desdir-se». «Ens omplim la boca amb la paraula igualtat i després són les grans institucions les que discriminen», va etzibar Sànchez.