Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol d’enguany, el centre de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va realitzar 21 derivacions a l’estranger. Així es desprén de l’últim informe del ministeri, «en els darrers anys l’activitat i el nombre de persones que passen pels serveis de salut mental d’Andorra han augmentat i, en conseqüència, les derivacions a centres externs també ho han fet de manera gradual». 

Així, dels 21 pacients que van ser traslladats a l’estranger durant els primers set mesos de l’any, 10 van ser majors de 18 anys i 11, menors. En concret, a cinc adults se’ls va diagnosticar psicosi, a tres trastorn de conducta i trastorn de personalitat i a dos trastorn per ús de substància. Pel que fa als menors d’edat, 10 van rebre diagnòstic de conducta i trastorn de personalitat i un altre de conducta alimentària. En general, i tal com s’aprecia en les hospitalitzacions des del 2017, la psicosi i el trastorn de conducta i de personalitat són els diagnòstics més habituals.

En referència a les dades globals i al creixement continuat dels últims temps, des del ministeri també es va informar que de gener al 31 de juliol es van atendre 1.943 usuaris a les consultes de salut mental, mentre que en tot el 2018 es van visitar 2.260. És a dir, només 317 pacients més, però tenint en compte que encara restaven pendents cinc mesos per acabar l’any. Seguint la mateixa tònica, va haver-hi 182 altes d’hospitalització, quan en tot l’any passat en van ser 205. 

Derivació a l’estranger

Segons van explicar des de salut mental, el compromís del SAAS és «donar assistència a la població andorrana des del mateix país». D’aquesta manera, l’hospital disposa de dispositius d’hospitalització de 24 hores persones amb un trastorn mental agut i dispositius d’hospital de dia o hospitalització diürna per quan «ja estan més estables». El procediment és el mateix tant per adults com per adolescents. 

Les mateixes fonts van detallar que les derivacions a l’estranger només es produeixen quan «a criteri mèdic l’usuari o usuària necessiten un ingrés de mitja o llarga estada, de 24 hores». Naturalment, puntualitzen, es tenen en compte els factors socials que afecten l’evolució de la malaltia en cada persona.
A més, en el cas de les persones amb trastorns per consum de substàncies que necessiten un ingrés mèdic de llarga durada, el criteri és el mateix que en el cas anterior i es deriven als centres especialitzats en deshabituació de CITA (Centre d’Investigació i Tractament d’Addicions), normalment de Barcelona.
D’aquesta manera, des del 2017 al 2019, les set derivacions realitzades a centres de desintoxicació estan justificades per «la necessitat de fer un tractament lluny de l’entorn habitual del mateix pacient».

Baixa laboral

D’altra banda, cal destacar que la CASS va concedir l’any passat 810 baixes laborals relacionades amb problemes de salut mental, una xifra que suposa un increment del 6,7% respecte al 2017, quan va atorgar-ne 759, segons dades facilitades el mes de juny pel Ministeri de Salut. Tal com es desprén de l’anàlisi, no només van augmentar els aturs per aquest tipus de problemàtica, sinó que any rere any impliquen un percentatge major en el còmput global de baixes laborals. En aquest sentit, l’any passat van suposar el 7,6% de les baixes totals, quatre dècimes més que el 2017.

Tanmateix, la tendència va a l’alça a escala mundial. De fet, l’OMS estima que a partir del 2020, cinc de les 10 malalties que causaran més discapacitat laboral seran, justament, els trastorns mentals i aquests seran la principal causa de discapacitat a escala global el 2030.

Finalment, el SAAS segueix donant suport assistencial en dos pisos protegits de la fundació Aurora Fornés a les persones amb trastorns mentals greus i crònics, entre els que predomina l’esquizofrènic. Actualment estan ocupades cinc de les sis places de les quals es disposa i, a l’estiu, hi havia un usuari pendent d’ingressar quan sigui donat d’alta del centre mèdic on està fora d’Andorra, van explicar fonts de l’Hospital de Meritxell.