• Unes jornades gastronòmiques brinden l'oportunitat de tastar un bon ?txuletón'

La carn de bou que s'ofereix aquest dies al restaurant Sagardi Foto: EL PERIÒDIC

Aquí tenim la Bruna d'Andorra. Ara bé, el gust dels andorrans i les andorranes per la carn de qualitat no es limita a les vedelles criades a les valls del Principat, de manera que la sisena edició de les Jornades Gastronòmiques del Bou que ofereix el restaurant Sagardi es presenta com una bona oportunitat per degustar un txuletón de dos bous seleccionats especialment per a l'ocasió.

Les jornades se celebren cada any per la tardor i vénen a culminar la feina de mesos de l'expert tastador de carn Imanol Jaca, que visita les terres del sud de Galícia i el nord de Portugal a la recerca de la millor carn. Aquesta vegada, Jaca el basc –tal com el coneixen en aquelles terres– es va anar a fixar en dos bous propietat de Marcelo Pardeiro, que durant 17 anys havien treballat al camp.

Resulta que no és tan fàcil trobar autèntica carn de bou, encara que ens la venguin així tant a les carnisseries com als supermercats. Com a mínim això és el que va explicar el director general de Sagardi, Mikel López de Viñaspre, que va aclarir que la carn que escasseja al mercat no és la de vaca, sinó la dels «bous castrats que treballen al camp».

La creixent mecanització del camp ha fet que cada vegada hi hagi menys animals d'aquest tipus fent feines agrícoles. A més, segons López de Viñaspre, la cria d'aquests animals «no és rendible», cosa que fa pensar que, en un futur no gaire llunyà, no es podrà assaborir més la seva carn, o no amb el gust característic que s'obté d'una criança concreta que combina un tipus de pastura, llargues jornades de treball i descans a l'aire lliure.

Els bous que s'han sacrificat per a aquestes jornades provenen d'Orense i es tracta de dos animals que tenien nom i tot –Tiago i Torito– i que van ser sacrificats a l'escorxador de Fricosa el 18 d'octubre.

López de Viñaspre va confirmar que el seu propietari, després de 17 anys de rendiment, ja els donava per amortitzats. Segurament, la poca rendibilitat de criar animals d'aquests per a la comercialització de la seva carn només pot arribar a compensar-se si prèviament han treballat al camp, cosa que significa anar en contra de la lògica modernització del sector primari.

Els dies dels bous de camp arriben a la seva fi, si hem de fer cas a tot el que es va exposar ahir, en el marc de la presentació d'unes jornades que s'allargaran entre tres i quatre setmanes. Mentre no arriba aquest dia, però, encara se'ns brinden algunes oportunitats per tastar la seva carn i, si pot ser, acompanyada de les alubias potxas de Tolosa i altres productes d'artesania culinària, com ara els formatges del País Basc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.