Per carretera. Així va arribar el copríncep francès, Emmanuel Macron, a Andorra. La decisió del transport escollit era un preludi de l’actitud propera, simpàtica i senzilla que tindria el president de la República. La cara més amable, com és habitual, la van protagonitzar els infants que ahir van sortir de les aules per conèixer de prop el cap d’Estat. Però no van ser els únics. Macron va saludar a tots i cada un dels ciutadans que li van donar la benvinguda parròquia per parròquia, signant fins i tot les banderoles andorranes que omplien els carrers del Principat i aquells que, encuriosits, treien el cap pels balcons dels carrers principals en un dia que va «aguantar», en paraules del mateix Macron. 

Això sí, el que pel públic va ser un dels millors moments, va ser un maldecap pels agents de seguretat i els responsables de protocol i de comunicació, que veien com el president de la República se saltava la normativa per donar la mà i petonejar a tots els seus seguidors. A la Massana, fins i tot va decidir saltar el cordó de seguretat per fer-se una fotografia familiar amb un grup de nens i nenes que l’esperaven.  

La naturalitat en què el copríncep gal es movia pel país xocava amb els moments més protocol·laris. En l’arribar a la plaça de la Casa de la Vall, el silenci més absolut es trencava momentàniament només amb les sirenes que escortaven el president francès i la resta d’autoritats. Al final de l’encaixada de mans perfectament estipulada a tots els membres del Consell General, del Govern i dels comuns, unes rialles destensaven l’ambient fruit de la part més alegre del president més jove de França des de Napoleó: «Quant de temps sense veure’ns!», li etzibava al cònsol de Sant Julià, amb qui havia compartit una estona just feia uns minuts a la casa comuna laurediana. Al voltant, la gent murmurejava per evitar trencar de nou el silenci de rigor, que només va tornar a perdre l’espai amb els aplaudiments dels membres del Consell General i del Govern quan Macron va sortir de dins de Casa de la Vall i amb el gran crit de «visca Andorra!» just després de la foto tradicional a les escales de la plaça. 

Darrere de tot plegat, periodistes, càmeres i fotògrafs feien corredisses per aconseguir la millor imatge i el millor insta –ara tot va a parar a les xarxes socials–, mentre els comentaristes més experts revelaven que «és més guapo en persona que a les fotos». I aquells que ja gaudeixen d’una llarga trajectòria al país deixaven clar que el copríncep francès va aixecar més expectació que els seus antecessors. El que sí que va quedar clar és que Macron va venir amb els deures fets. A cada parròquia va dedicar-hi uns minuts, donant les gràcies per l’acollida i fent esment als llaços històrics amb referències a Carlemany, als Pareatges, a la Casa de la Vall i amb frases tan preparades però no per això menys boniques com que «Andorra representa la història de la nació d’una muntanya que no ha perdut la seva ànima». 

La mirada de la premsa 

Com és habitual, la jornada es va viure diferent d’una banda a l’altra de les càmeres. Mentre ciutadans de totes les edats s’anaven aplegant al llarg del recorregut del copríncep, els periodistes seguien el camí en dos busos que alternaven les parades de Macron per poder arribar minuts abans i agafar el millor lloc possible per immortalitzar el moment. El cansament a mig matí ja es feia evident a les cares dels que havien estat més matiners, mentre que la resta s’aglutinava en sales de premsa preparades al Consell General i al Govern per la rebuda de desenes de mitjans nacionals i internacionals. I com passa també en aquestes trobades, poc interessava els actes protocol·laris a uns i els altres. Els francesos tenien clar que havien d’agafar el seu president per preguntar-li per l’escàndol en què s’ha vist involucrat el president de l’Assemblea Nacional francesa, Richard Ferrand, investigat per apropiació indeguda i la vaga del transport a París en contra de la reforma de les pensions. Per la seva banda, els mitjans catalans i espanyols volien fer-se un espai per incloure una pregunta sobre el procés independentista de Catalunya. I els mitjans nacionals, poc acostumats a la massificació de seguretat i de mitjans d’ahir –tot s’ha de dir– lluitaven per treure un titular sobre la polèmica de l’avortament o l’acostament amb Europa. 

Tot plegat, segurament, fora de l’interès de la ciutadania, que ahir simplement buscaven fer-se una selfie de record. I la van tenir.