Mig segle després, Andorra viurà la vuitena visita del Copríncep francès. Després de l’arribada de Charles de Gaulle per primer cop des el 1967, Emmanuel Macron, que va ser escollit president francès fa dos anys, repetirà si tot va com està previst el dia 12 de setembre la tradicional visita que han fet els inquil·lins de l’Elisi des de l’inici de la cinquena República. A primera línia i a banda i banda, els protagonistes seran diferents respecte a l’última visita de François Hollande, però entre bastidors, molts reviuran una jornada intensa i alhora emotiva. Fa uns anys, alguns ho van veure des d’un segon pla i diluïts entre la multitud i d’altres amb visions privilegiades i amb històries per explicar.

És el cas de Casimir Arajol, que va ser cap de protocol del Govern entre el 1980 i el 1982, i que ha viscut diferents visites del coprínceps des de molts punts de vista. La de Charles de Gaulle va ser la primera i la té ben present. Aleshores, la qüestió de la seguretat del Copríncep durant la seva visita ja era una màxima prioritat, i les restriccions es feien ben paleses. De Gaulle, que estava amenaçat pel grup terrorista d’extrema dreta OAS, va venir al país sota fortes preventives. «No podies seguir la comitiva», explica Arajol, de tarannà intrèpid, que va decidir filmar una part del recorregut que va fer de Gaulle als carrers d’Andorra la Vella.

Amb la comitiva 

Davant de la dificultat de poder fer el seguiment de la rua amb condicions, amb la resta de companys es van posar d’acord per filmar els diferents recorreguts del president francès a totes les parròquies. Cadascú gravava a un indret i al final ho van posar en comú. «El vídeo tenia escenes amb diferents colors pels diferents tipus de càmeres que es van fer servir», bromeja Arajol, que uns anys més tard es va treure l’espina clavada i sí que va poder seguir la comitiva durant la visita de Valéry Giscard d’Estaing el 1978. En aquella ocasió, Arajol va obtenir una credencial del Consell General i va seguir amb motocicleta tota la rua. De fet, ell anava de paquet, darrere el que aleshores era el director del setmanari Andorra 7 i futur cap de Govern, Marc Forné. Arajol, que feia col·laboracions per a la publicació, reconeix que «tota la vida ha anat amb la màquina de fotos al coll».

Qui també es recorda de la visita de Charles de Gaulle és la síndica general, Roser Suñé, que al setembre viurà la visita institucional al Consell General ja que serà l’encarregada de rebre Emmanuel Macron. En aquella ocasió, Suñé tenia 7 anys. «La visita de Charles de Gaulle és la que més recordo perquè aquells moments vivia al Centre Històric d’Andorra la Vella, que formava part del recorregut, i jo era una de les nenes i nens que esperaven el Copríncep amb les banderes», recorda Suñé, que al mateix temps explica que pel protocol de seguretat,  a casa seva s’hi van instal·lar uns gendarmes durant unes hores. «Les autoritats andorranes passaven per les cases i anaven explicant que passaria la policia francesa. Feien bàsicament un creconeixement previ», explica la representant. En tot cas, Suñé explica que aquella visita va ser la més especial. «De Gaulle era un personatges que era algú que en aquell moment i ara també forma part de la història francesa i té com una aurèola», conclou.

Una relació especial 

Les visites dels coprínceps francesos han estat marcades per l’emoció i en aquest sentit, Arajol destaca la relació especial que hi ha amb els caps d’Estat, especialment amb el  president francès, perquè ve menys sovint. «El que passa és que el bisbe de la Seu el tenim a 20 quilòmetres i quan fa per exemple les visites pastorals, ve com a bisbe, i no com a Copríncep», remarca Casimir Arajol, quan parla de la singularitat i els equilibris polítics que ha fet Andorra al llarg de la seva història. Arajol conserva moltes anècdotes. A la seva llarga llista d’activitats, també s’hi ha de sumar la seva tasca de mena de guardaespatlles durant la visita d’Anémone Giscard d’Estaing a Andorra, abans de la del seu marit, per inaugurar el Santuari de Meritxell. «Em van demanar que intentés apartar una mica la premsa si s’hi apropaven gaire», recorda amb ironia Arajol, que en aquell moment era director del Departament d’Agricultura. 

Posteriorment, Andorra va rebre la visita de François Mitterrand en dues ocasions, el 1986 i el 1993, amb motiu de l’aprovació de la Constitució. Ha sigut l’únic president francès que ha visitat Andorra en dues ocasions durant el seu mandat. En canvi, qui no va poder venir al país va ser George Pompidou, que per problemes de salut va traspassar a causa d’una llarga malaltia abans d’acabar el seu mandat presidencial. Del mandat de Mitterrand, Arajol també conserva un bon record del representant del Copríncep, Jean-Yves Caullet, Entre la visita de Charles de Gaulle i l’arribada de Giscard d’Éstaing, el Principat va haver d’esperar 11 anys per tornar a veure el Copríncep francès en territori andorrà. Arajol explica que la previsió de Pompidou era visitar el Principat i que de fet, es va reunir amb el Copríncep Episcopal, Joan Martí, a la localitat francesa de Cahors–siutada entre Tolosa i Llemotges–. En aquella trobada que és considerada extraoficial, els dos representants van acordar elaborar les bases sobre la necessitat d’establir la separació de poders. Pompidou va morir deu mesos més tard.

Un cop designat cap de protocol, Arajol va ser l’encarregat d’acompanyar Jacques Chirac, durant la seva aparició a Andorra el 1997. «S’allotjava a l’hotel Roc de Caldes i el vaig acompanyar fins a l’habitació», recorda Casimir Arajol, que explica l’astúcia del president francès, que demanava que la cervesa que bevia, de la marca Coronita, li servíssin amb un got, i evitar així les crítiques per no consumir una beguda francesa. Chirac també va ser un dels precursors a l’hora de trencar el protocol. A la Plaça del Poble, el representant va saltar-se una de les tanques que hi havia de protecció per anar a fotografiar-se amb una senyora francesa i els seus dos fills.Uns quants anys abans, Chirac s’havia fotografiat amb ella a l’Illa de la Reunió, durant unes vacances.

Una visita agredolça 

Molts coincideixen a apuntar que la visita més amarga va ser la de Nicolas Sarkozy al 2010, en la qual va instar Andorra a fer reformes per no ser considerada un paradís fiscal. «Va ser una visita que no va agradar la gent perquè va tenir un to provocador», diu Arajol, que creu que va venir amb la voluntat de «renyar». Quatre anys més tard, però, el socialista François Hollande es va emportar un bany de masses. Tot i la falta de popularitat a França, el president va despertar novament la il·lusió dels ciutadans, després que Nicolas Sarkozy fos un vist i no vist. «Hollande era molt proper i es va interessar molt sobre com s’estructurava l’Educació. Va tenir una taula rodona amb els joves i va ser una visita molt propera», recorda Roser Suñé, que aleshores estava al capdavant del Ministeri d’Educació. Casimir Arajol va viure amb el Copríncep Hollande una de les anècdotes més curioses que recorda. El va convidar a una copa de xampany, aprofitant el seu recorregut cap al restaurant per anar a sopar. Hollande, que tenia poca confiança per part de la societat francesa, no perdia el seu sentit de l’humor. «Has vist, aquí m’estimen!», va arribar a exclamar l’expresident francès.

El cap de Govern, Xavier Espot, també té en guarda un bon record de la visita. Com a ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Espot va viure de primera mà l’arribada d’Hollande i ara rebrà Emmanuel Macron, amb qui ja s’ha trobat prèviament al palau de l’Elisi. «La vista d’Hollande és la que més recordo perquè estava al Govern i aquells dies van ser especials», diu el líder de l’Executiu. Espot explica que ara a l’estiu ja hi ha reunions previstes per preparar la visita d’Emmanuel Macron i que s’aniran intensificant amb l’arribada de la data fixada. 

Els discursos dels presidents francesos que han marcat un abans i un després

A banda de l’expectació que generen les visites dels coprínceps francesos, els seus discursos no han deixat ningú indiferent. Ja al 1967, de Gaulle va incidir en la necessitat d’Andorra de fer passos endavant per modernitzar-se i desenvolupar alguns dels sectors més tradicionals, com ara l’agricultura. De Gaulle, que va arribar amb tren fins a Ax-Les-Thermes i va haver de recórrer el port d’Envalira amb cotxe, va recordar la necessitat de desenvolupar les infraestructures i les comunicacions perquè Andorra no es trobés aïllada a l’exterior.

Per la seva banda, Giscard d’Estaing ja va fer referències a la necessitat de transformar les institucions andorranes, que finalment es va acabar culminant amb l’aprovació de la Constitució més d’una dècada més tard. Uns anys més tard i amb el Govern format i les competències clarament definides amb el Consell General, François Miterrand va adreçar un discurs enfocat a arribar a acords amb la Unió Europea, que més endavant acabaria culminant-se amb l’Acord d’Unió Duanera. Jacques Chirac va insistir que calia seguir desenvolupant alguns articles de la Constitució. El discurs més contundent, però, el va realitzar Nicolas Sarkozy, que va reclamar més mesures en l’àmbit de la fiscalitat per tal que Andorra no fos considerat un paradís fiscal. Conjuntament amb la visita d’Hollande, les dues últimes presències dels presidents francesos han estat marcades per les reformes econòmiques i pels estralls de la crisi. La visita de Macron, però, s’emmarcarà en un altre context marcat pel debat sobre el model d’Estat i la lluita contra el contraban.