Llena explica una de les seves respostes durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC a la Llacuna, dissabte passat. Foto: TONY LARA

El cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions del 28-N, Joaquim Llena (València d'Àneu, 1959) va portar la campanya catalana a Andorra dissabte de la setmana passada. En aquesta entrevista repassa les principals fites del govern tripartit quant a polítiques destinades a les comarques interiors de Catalunya i al Pirineu i esbossa alguns projectes de futur.

–¿Com és que els socialistes no han aconseguit mai penetrar al territori de muntanya on CiU sempre ha estat hegemònica?

–Bé, no és tan així. A les darreres eleccions municipals, autonòmiques i generals vam fer un salt als territoris de muntanya. Però sí que és cert que la població rural de Catalunya ha estat entregada a Convergència tot i que el nivell d'inversió i d'infraestructures dels governs de CiU no ha tingut res a veure amb els dels governs de progrés que hi ha hagut a Catalunya en els darrers set anys.

–Tot i l'esforç inversor, les comarques del Pirineu continuen vivint d'esquena les unes amb les altres...

–És cert, però és que hi ha una gran infraestructura que ha de resoldre aquesta situació, i que és l'eix pirinenc, que només ha anat avançant quan hi ha hagut governs socialistes a Madrid. En aquests moments continuem actuant en aquest marc, s'està a punt d'executar la variant de Gerri de la Sal i queden dues coses més pendents: La primera afecta més directament Andorra i l'Alt Urgell: el tram d'Adrall a Canturri, que hauria de ser tota la pujada del coll del Cantó. En la segona, el tram de Xerallo a Pont de Suert, també s'hi està treballant en el projecte definitiu que ha de substituir el traçat faraònic que no es va acabar de tirar mai endavant. Un cop això estigui enllestit, tindrem bastant resolta la transversalitat que ara ens falta.

–¿Quines oportunitats de desenvolupament veu per al Pirineu més enllà de millorar les infraestructures?

–El Pirineu ha canviat notablement: al meu poble de la meva generació no es va quedar pràcticament ningú. Avui molts joves es queden al territori: a la Vall d'Aran, tots; a les valls d'Àneu, bastants, a la Ribagorça, també bastants. El model dels territoris de muntanya està inventat fa anys i passa pel turisme i per petita indústria de transformació. Quan parlem de turisme ens hem d'escapar dels tòpics vigents fins ara: el turisme de muntanya no s'acaba amb esquiar a l'hivern i anar a pescar a l'estiu, sinó que ofereix un ventall de possibilitats que passen per la natura, els esports d'aventura, el patrimoni cultural, la gastronomia, l'artesania... Els territoris de muntanya, i Andorra ho sap, tota la vida hem fet escudella i això vol dir que ho necessitem tot. Mai no tindrem una gran indústria al Pirineu, però pensi que Nokia és un projecte de desenvolupament rural.

–¿I quant a les activitats tradicionals del Pirineu?

–Hem de donar suport a la ramaderia de muntanya que, afortunadament, ha aturat la seva davallada. Hem establert tot un seguit d'ajuts, com els destinats al cavall pirinenc que no tenia ajudes i avui en té. I també tota la indústria d'embotits i formatges: hi ha alguna empresa de formatges potent, com Cadí a la Seu o a Sort el Tros de Sort. Tot això unit a una millora substancial de l'assitència sanitària: n'hi ha prou de pensar que avui la gent que viu al Pirineu no cal que es desplaci gaire més enllà de la seva comarca per fer-se un tac: se'l poden fer a Viella, a la Seu d'Urgell o a Tremp; i una ressonància o diàlisi. Pel que fa a urgències i emergències hem multiplicat per quatre els recursos que hi havia abans.

–L'aeroport de la Seu no acaba d'arrencar i arribar a Andorra encara és complicat...

–L'aeroport de la Seu era un aeroport privat que va tancar en temps dels governs de Convergència, nosaltres l'hem tornat a obrir, hem adequat la pista i hem de veure quines possibilitats té. I els accessos fins a Andorra han millorat força: n'hi ha prou de pensar en el desdoblament de l'eix del Llobregat i la millora de la C-14: les variants de Ponts i Oliana i la zona dels Tres Ponts estan en fase de projecte executiu.

–¿L'arribada del tren al Pirineu més enllà del de Puigcerdà és factible?

–Hem millorat el tren de Puigcerdà i el tren de la Pobla de Segur. A mi m'agradaria molt que el tren de la Pobla arribés fins a la Seu. Sé que els de la Cerdanya preferiran fer-lo venir des de Puigcerdà... Però en aquests moments, en la cojuntura actual, ens hem de quedar amb el desig, perquè no és una inversió prioritària.

–¿Això vol dir que durant la propera dècada ens n'hem d'oblidar d'això?

–Jo diria que sí. A no ser que els béns de l'economia global canviïn del tot i entrem en una altra època de creixement potent. El més fàcil per mi ara seria dir que sí, que el tren es pot fer... però no, no serà així.

–La llei de vegueries crea discrepàncies fins i tot al si del seu partit. Àngel Ros i Francesc Boya no la veuen amb bons ulls..

–No és que hi estiguin en contra, hi estan d'acord amb matisos. Miri, tots els partits polítics que l'anterior legislatura estàvem a l'arc parlamentari: Convergència, Esquerra, Iniciativa, Partit Popular i Partit Socialista tenim en els nostres programes i en els nostres documents congressuals, la nova ordenació de Catalunya. També la tenia el govern de la Generalitat per un mandat del Parlament de 1987. Inicialment quan parlàvem de vegueries, només teníem en compte la descentralització de la Generalitat: tenir un delegat al Pirineu i representants de les diferents conselleries. Cap dels governs de la Generalitat anteriors s'estructurava en quatre províncies: ¿sap quantes estructuracions diferents hi havia? 28. Això vol dir que dins una mateixa conselleria, cada direcció general s'organitzava d'una manera determinada i cap d'elles coincidia amb la província. Vam decidir unificar tots els criteris i organitzar-nos conforme a les set vegueries.

–Però això no és el que ha portat discrepàncies...

–Hi ha una segona part que no és que hagi portat discrepàncies, és que és molt més complexa. Es tracta d'adaptar les diputacions a aquesta nova organització. En aquest punt també jo hi tinc certes reserves, perquè el finançament que tindria la diputació del Pirineu, pel seu nombre d'habitants, seria molt petit. La manera d'assignar recursos a les diputacions la marca una llei estatal i no ens ho podem inventar des de Catalunya. La realitat és que la descentralització del govern de la Generalitat està feta.

–Sembla que la gent no veu prioritària aquesta nova organització.

–Si s'explica malament i es fa demagògia és impossible. No és cert que això impliqui duplicar l'administració i augmentar el nombre de funcionaris. És una cosa que havíem de fer des de fa 30 anys i és el que hem fet.

–L'abstenció sembla que els juga en contra ¿el preocupa?

–Em preocupa, però tampoc no vull cometre l'error de carregar tota la culpa a la classe política. Segur que els polítics tenim part de culpa, però aquest joc l'hem de jugar tots: els polítics, els mitjans de comunicació –que no ajuden a que la política s'entengui de manera raonable– i també els ciutadans. És un moment en què hem de preguntar als ciutadans què estan disposats a fer pel seu país.

–¿S'atreveix a fer un pronòstic per a la circumscripció de Lleida?

–Crec que nosaltres farem un millor resultat que a les passades eleccions a les terres de Lleida. Guanyarà Convergència, que farà set diputats, nosaltres en guanyarem un i en tindrem quatre, Esquerra en perdrà un i es quedarà amb dos i és probable que Iniciativa i el Partit Popular en tinguin un.

–¿Per què reneguen del tripartit?

–No reneguem: el president ha afirmat amb rotunditat que no reeditarà el tripartit, però això no vol dir que renunciem a l'obra de govern feta. Però nosaltres pensem com pensem i ni som independentistes ni som de dretes. Tampoc no compartim el concert econòmic. Pot sonar molt bé, però obrir el meló del concert, on tots els altres pobles d'Espanya ens han de dir que sí, quan tots sabem que és insolidari. Si França i Alemanya haguessin pensat en termes de concert econòmic l'Europa d'avui, aquesta illa de benestar al món, no existiria. Si avui Catalunya fos independent, la seva contribució a Europa seria clarament positiva, mentre que Espanya fins al 2011 gaudirà de determinats beneficis per ser a Europa. A partir del 2011 començarà a rebre menys del que aporta...

–Potser per això alguns volen la independència per al 2014...

–Si Catalunya entrés com a país independent, la nostra aportació estaria al voltant de 4.000 milions i en rebríem poc més de 1.500. Perquè els nostres paràmetres afortunadament són millors. No és que estigui d'acord amb el tracte fiscal que rep Catalunya i per això el vam anivellar amb el nou Estatut. Com a estat independent no està clar que tinguem més recursos, si volem seguir en el marc europeu, és clar.

«Seria molt fàcil dir que sí, que el tren fins al Pirineu es pot fer, però tenint en compte la conjuntura actual és impensable»

«No està clar que una Catalunya independent disposi de més recursos, especialment si es vol seguir en el marc europeu»

Per a més informació consulti l'edició en paper.