• L'Arxiu Nacional incorpora 203 negatius datats entre el 1910 i el 1937. El fotògraf d'Acs-dels-Tèrmes va documentar la primera ?ascensió' al port

13 d'agost del 1913: primers automòbils que circulen pel Pas de la Casa. L'expedició va arribar fins a Soldeu Foto: FONS BUILLES / ARXIU NACIONAL D'ANDORRA

Observi atentament el lector la fotografia que encapçala aquest reportatge, perquè dóna testimoni d'un moment històric, únic i irrepetible: som al 13 d'agost del 1911, i els intrèpids personatges retratats al voltant d'aquests dos magnífics automòbils al desolat paratge on avui s'aixeca el Pas de la Casa formen part de la primera expedició que va creuar el port d'Envalira en cotxe. Una autèntica fita, perquè en aquells moments, els 2.445 metres del cap del port convertien la ruta en la més alta d'Europa, superant el rècord que fins aleshores havia ostentat el Tourmalet (2.15 metres). La carretera s'havia acabat d'obrir aquell mateix estiu, i entre els viatgers hi havia el doctor Gomma, que va deixar un relat escrit del periple reproduït per Charles L. Freeston a The Passes of Pyrénées, i V. Builles, l'autor de la instantània, marxant de vi amb botiga oberta a la Acs-dels Tèrmes, fotògraf aficionat i un enamorat d'Andorra: entre el 1910 i el 1937 hi va venir repetidament d'excursió i va convertir el paisatge i, sobretot, la gent del país en protagonistes de la seva dèria fotogràfica.

L'Arxiu Nacional n'acaba d'aquirir a un col·leccionista particular de l'Arièja 203 negatius de temàtica andorrana, entre plaques de vidre i plàstic. I atenció, perquè es tracta d'una de les sèries més completes d'aquest transcendental moment històric, només comparable –segons el responsable de la secció de fotografia de l'Arxiu, Isidre Escorihuela– al mig miler de fotografies del fons Guillem de Plandolit ingressades al 2008. El cert és que Builles és un autèntic desconegut: només se'n sap la seva professió –marxant de licors– i la seva afició –la fotografia–, que va compartir la dèria andorrana amb l'etnòleg Jean Auguste Brutails (La coutume d'Andorre), i que col·laborar amb la Revue scientifique et littéraire en els dos números especials –el 1913 i el 1922– que va dedicar al Principat. Les instantànies que va fer de l'històric periple automobilístic del 1911 tenen un excepcional valor documental. Però no és menys curiosa la fotografia sense data de Sant Joan de Caselles que tanca aquest mateix reportatge, i que a molts els resultarà vagament familiar: primer de tot, perquè Builles va compaginar l'ofici de tractant de vins i licors amb el d'editor de targetes postals, i aquesta de l'església canillenca va circular profusament. Tant, que va servir d'inspiració al Sant Joan de Caselles de Maurice Utrillo, pintat al 1934 i adquirit al 2008 pel Govern. La postal de Builles revela a més les llicències artístiques que es va permetre el pintor, en canviar l'estació, eliminar un pollí que li devia semblar poc devot i afegir uns quants figurants per dinamitzar l'escena.

Un país endormiscat

A banda de moments històrics, Builles també va tenir temps per retratar i fixar per a la posteritat el petit fer i desfer dels andorrans d'abans del boom: la processó de Santa Bàrbara, a Ordino, amb una abundància de sotanes avui impensable, en una data indeterminada però probablement entre els anys 10 i 20; la construcció dels murs de contenció de la carretera general al pas per Sant Julià, cap al 1914, així com la plaça major laurediana amb la font que va ser destruïda precisament per deixar pas a la carretera; la plaça de Santa Anna d'Escaldes amb el cotxe de línia d'Autos de Balira –amb bé: faltaven vuit o nou decennis perquè la Comissió de Toponímia es posés a normalitzar–; les feines de reconstrucció a Encamp, després dels devastadors aiguats del 1937, i vistes d'Andorra la Vella, la Massana, Ordino, Encamp i Soldeu. Hi ha també retrats –nens, padrins, carrabiners (espanyols) i consellers– i el conjunt retrata l'Andorra rural i ensopida que va perdurar fins a la construcció de la central de Fhasa, a partir del 1929, i el boom de postguerra.

L'adquisició del fons Builles –pendent ara de catalogació per poder ser consultat– continua l'encomiable feina de recuperació i divulgació del patrimoni fotogràfic que l'Arxiu ve desplegant els últims anys, i que té en el bloc Identifica'm i la sala d'exposicions virtuals els millors exponents. Convé recordar la inauguració, al setembre, de la mostra consagrada als fons familiars que s'hi conserven, mig centenar d'imatges inèdites majoritàriament procedents de les col·leccions de Casa Muxó, Daniela Sirés i Marc Pantebre, datades entre els anys 30 i 50 del segle passat i que completen cronològicament el fons Builles. El bloc Identifica'm, de la seva banda, ha penjat des de març desenes d'imatges extretes dels fons Olivella i Casa Cremat, amb l'objectiu que els internautes ajudin a posar nom (i cognoms) a personatges i paisatges fins ara anònims. En paral·lel a la feina de l'Arxiu, cal destacar també Petjades d'història, campanya engegada al 2009 pel comú d'Encamp i que ha permès digitalitzar prop de 3.500 imatges que documenten tot el segle XX. Finalment, mereix també de ser consignat aquí el descobriment del llegat andorrà d'Amadeu Bordalba, prop de dos centenars d'instantànies datades entre el 1904 i el 1911 –just abans de l'era Builles– i restaurades per Àlex Terés. Un tresor majúscul que es pot consultar íntegre a Pirineus1900.com.

Per a més informació consulti l'edició en paper.