Andorra la Vella
«És una oportunitat per netejar el nom d’Andorra i del futbol nacional»
El candidat a les eleccions de la FAF que se celebraran avui mostra la seva visió més crítica.
Carles Riba, de 52 anys, és una veu autoritzada del futbol andorrà que, arran de l’Operació Cautxú, va decidir mobilitzar-se. Ara encapçala la llista més rupturista i crítica de les dues que es presenten a les eleccions de la FAF que se celebraran aquest vespre.
–S’han proposat una tasca complicada. Com afronten el repte?
–Sabem que és difícil. Tot va començar perquè hi havia molta inquietud entre moltes persones de molts àmbits, algunes estan a la candidatura i d’altres no, perquè ja feia temps que es veia que la federació no funcionava com ho havia de fer, però plantejar una alternativa era complicat. Arran de totes les informacions que han sortit, segueix sent difícil perquè ho tenen tot bastant ben lligat, però el canvi és ara o mai. Fa uns 10 anys que no hi ha més d’una candidatura en unes eleccions, i en aquell cas es va presentar Carles Mena i va perdre de molt. Ara nosaltres presentem una candidatura formada per homes i dones molt ben preparades en diferents àmbits (empresarial, professional i esportiu) i afrontem el repte de portar el canvi.
–Comentava que la candidatura continuista ho té tot ben lligat. Fa referència a aquesta presumpta xarxa de favors i interessos que comprometria els vots?
–Aquesta xarxa de favors… El que acabes de dir és el que presumptament hi ha. Al final nosaltres estem aquí per oferir una opció de canvi i no per jutjar tot el que ha passat. Si tenim la sort de guanyar, ens posarem a treballar de valent i ho posarem tot en marxa, sobretot la lliga perquè el més important és que la canalla i la base vagi funcionant. Els clubs no tenen cap culpa del que està passant i volem que puguin competir com més aviat millor.
–Félix Álvarez insisteix a treure’s aquesta etiqueta de continuista. Què creu que és el que més els distancia de la seva candidatura?
–Crec que de continuistes sí que en són, gairebé el 50% dels membres de la candidatura estaven a l’última legislatura, i la resta venen del Club Rítmica Serradells, que té una manera de fer bastant qüestionable. Nosaltres proposem una llista que no inclou ningú vinculat a cap club ni a la federació. Per contra ells sí que n’inclouen, i són gent que saben com ha funcionat fins ara la federació i quins favors hi ha hagut i qui se n’ha beneficiat.
–Per què és tan important que no hi hagi ningú vinculat a cap club?
–Som un país molt petit i és molt fàcil que hi hagi gent vinculada a diversos llocs. De fet, alguns dels que estaven interessats a formar part de la candidatura venien dels clubs, però no ens interessava perquè no diguessin que hi havia tractes de favor.
«Malgrat totes les informacions, [la victòria] segueix sent difícil perquè ho tenen tot bastant ben lligat, però és ara o mai»
–Quines mesures proposen?
–El primer que farem quan arribem serà fer una auditoria per poder fer les coses com cal i fer una radiografia per saber com estan les coses i així millorar-les. Tenim una altra manera de fer: més transparent, més legal, entenedora, comunicativa… Creiem que s’ha de tenir un altre tracte amb els mitjans de comunicació i ser molt més clars en tots els àmbits. Els clubs ho han de saber tot, si s’ha de fer de banc d’algú, tothom ho ha de saber. Tot ha de ser més obert, transparent i dialogant, que no hi hagi secrets ni coses ocultes. D’altra banda, volem que el sector dels àrbitres estigui més ben pagat i que tinguin més formacions perquè són una part molt important del joc. Bàsicament volem fer tot el que sigui bo pel futbol, el futbol sala i el futbol femení, que li volem donar més pes.
–Parla dels àrbitres però un altre dels col·lectius que també vol més pes són els jugadors, que reclamen poder tenir un vot a les assemblees.
–És una de les coses que es faran de seguida. Nosaltres no entenem que hi hagi representant dels àrbitres, tant de futbol com de futbol sala, dels entrenadors i que no n’hi hagi dels jugadors. Sense jugadors, entrenadors o àrbitres no hi ha futbol.
–Tampoc hi ha futbol sense infraestructures. Com veu les del país?
–Crec que primer s’ha d’estudiar el que tenim per veure quines millores podem fer als camps. És cert que els camps de la Borda Mateu… vull pensar que hi havia més diners per fer-ho millor perquè hi hauria d’haver més vestidors i graderies. Abans de tenir un camp a cada parròquia, hem de mirar d’estar al nivell d’altres països com Mònaco o San Marino, que són petits però tenen estadis de 12.000 persones i camps d’entrenament ben equipats. Aquí, si no falla l’estadi, falla la gespa. Ara han de canviar la del Nacional.
–Álvarez va argumentar que es devia a que s’hi entrenava massa hores. El problema de la saturació en els camps és un fet, què proposen?
–Sí que crec que pot ser el cas d’alguns camps però a l’Estadi Nacional no crec que s’hi facin tantes hores encara que ho comparteixin amb el rugbi. Quan entrem, si ho fem, ho sabrem. D’altra banda, s’han d’acabar els camps de la Massana per solucionar una mica el problema.
–També hi ha pendent saber què passaria amb els terrenys del Càmping Internacional d’Encamp.
–No descartem continuar endavant amb el projecte. Agafarem el fil amb qui hagin parlat i si no ens el cedeixen, l’anirem a buscar.
–Com va la recaptació de vots?
–La majoria de clubs coincideixen que hi ha d’haver un gran canvi, però també hi ha por. Crec que és un moment important per fer aquest canvi, sobretot després de tot el que s’està veient. Nosaltres estem dedicant tots els esforços per convèncer-los. Sabem que ho tenim molt complicat. Som una candidatura totalment nova, volem fer les coses bé i crec que poden sortir guanyant amb nosaltres perquè si hi ha una bona gestió i sobren diners del pressupost inicial, es repartirà entre els clubs i se’ls destinarà la mateixa quantitat perquè tinguin més ajudes.
«Ara toca reaccionar a tota la informació que ha sortit i de mostrar-se contrari a la manera de fer que hi ha hagut fins ara»
–En alguna reunió amb els clubs s’ha trobat que tenien una idea errònia amb el que volen fer amb l’Enfaf. Què faran realment amb el futbol base?
–Aquesta ha estat la gran fal·làcia de l’estiu. L’Enfaf és una estructura d’elit que rep molts diners, actualment hi ha 14 equips. El que s’ha de valorar és si cal que hi hagi tants equips tenint en compte que l’FC Andorra té el projecte de crear una base. Crec que ens haurem d’asseure amb ells per veure com ho gestionem entre tots. Som entitats diferents però crec que hem de poder asseure’ns a dialogar quan calgui i arribar a acords. Igual que també hem de regar els equips d’aquí que tenen base per tenir una lliga nacional potent. S’ha de mirar que és el millor per a tots i hem de parlar amb tots els clubs.
–Qui farà de secretari general?
–Creiem que no ha de ser una sola persona sinó que hi ha d’haver un equip d’especialistes i que hi hagi més d’una persona que estigui al corrent de les reunions amb la FIFA i la UEFA.
–Quin missatge vol adreçar als clubs?
–Tenen l’oportunitat de netejar el nom d’Andorra i del futbol nacional. Crec que el futbol ha de donar la imatge que el país es mereix. El futur de la federació està en mans de 25 clubs i dels quatre representants d’àrbitres i entrenadors. Crec que ara és el moment de fer aquest pas i de reaccionar davant de tota la informació que ha sortit, de mostrar-se contraris a la manera de fer que hi ha hagut fins ara.
–Es van personar en la causa quatre clubs. Consideren que són pocs tenint en compte la gravetat de les acusacions?
–És la seva decisió, nosaltres estem al marge. Vista la gravetat potser sí que sobta, però potser tenen por. Nosaltres els hem presentat una alternativa per canviar la mala praxi que hi ha hagut fins ara. Per això, a part de les auditories, volem presentar els comptes a Govern. Portem el nom del país i juguem a un estadi que és del Govern.