La tornada a l’escola no és igual per a tothom. La majoria riu i crida corrents cap als amics que fa mesos que no veu, però també hi ha qui plora i no vol deixar la mà del pare o la mare. Alguns també es canvien de centre i arriben per primera vegada a un lloc nou, sense conèixer ningú amb la por i l’emoció, a parts iguals, que això suposa. Els sentiments es multipliquen si canviar d’escola també suposa canviar de país.

A l’Escola Andorrana de maternal i primera ensenyança de Sant Julià de Lòria aquest curs s’han inscrit «entre 10 i 15» alumnes que arriben per primera vegada a Andorra. Preguntat per d’on procedien els nouvinguts, el director del centre, Isaac Benluch, va assegurar que n’hi havia «del Brasil a la Xina, passant per Tarragona». Per tal de fer l’arribada el més agradable possible, des de l’escola s’intenten «deslliurar» algunes hores dels mestres de llengua per ajudar-los a adaptar-se. La resta del temps, els nens i nenes s’integren en una classe «perfectament». «En aquest sentit, podem dir que l’Escola Andorrana és la més privilegiada. Una de les nostres línies principals és la integració i posem tots els mitjans per integrar tothom», va afirmar Benluch. A més d’aquesta desena de casos, la mateixa escola ha rebut «entre cinc i sis matrícules» d’alumnes del país que s’han canviat de sistema.