Els temporers que venen a treballar al Principat de cara a l’hivern ja han començat a buscar pis malgrat que encara quedin més de dos mesos per a l’inici de la temporada. Molts que repeteixen l’experiència, però, ja són conscients de la dificultat de trobar habitatge i per això enguany volen intentar resoldre el problema el més aviat possible. L’argentina Soledad Ojeda, de 29 anys, va aterrar al Principat fa uns dies amb una amiga i de moment estan fent vida a casa d’uns coneguts. «Aquesta és la meva segona temporada, però he de començar de nou amb la recerca de pis i aquest any és més difícil i ens estan posant més traves», va lamentar Ojeda. 

Denuncien que la majoria d’immobiliàries els obliguen a avançar els diners de tota l’estada

De fet, moltes immobiliàries estan demanant tots els diners de la temporada per avançat, el que pot arribar a representar entre 5.000 i 7.000 euros de cop. «Els preus estan una mica alts i els requisits són molts, des de comptar amb contracte de feina fins a pagar mesos per avançat; en un lloc inclús van demanar-me els sis mesos de temporada!», va escandalitzar-se l’argentina Julieta Soto, que vindrà a principis de novembre per fer la seva primera temporada en el sector de l’hoteleria i la restauració. Previnguda com tants altres sobre el tema de l’habitatge ja abans d’arribar al Principat, Guadalupe González va admetre que «pel que he sentit, és el més complicat d’aconseguir i sé que les immobiliàries et demanen una bogeria per poder entrar en un pis i que els preus augmenten moltíssim durant la temporada».

Vies de col·laboració

Els temporers s’estan mobilitzant i organitzant des de la distància i, de fet, un dels recursos que més utilitzen són les xarxes socials, des de pàgines a Facebook i Instagram fins a grups de Whatsapp. «Allà tots tenim les mateixes preguntes i la mateixa finalitat, de manera que ens ajudem entre nosaltres», va remarcar González. De tota manera, els que venen de països més propers intenten fer la gestió abans d’arribar. Aquest és el cas dels murcians Eloy i Vanesa, que enmig del seu projecte de portar una vida nòmada, que expliquen al seu compte d’Instagram @mochilerosrastreros, han decidit viure una etapa de transició a Andorra i de moment han vingut tres dies per començar la recerca d’habitatge. «Fins que no vam arribar aquí no ens vam adonar de com està de complicat el tema de l’allotjament; el 90% dels pisos els porten agències, que s’aprofiten de la situació i de vegades demanen tots els diners per avançat, quantitats que ronden els 6.000 euros. Nosaltres vam visitar fins a 19 agències i vam poder veure cinc pisos, però tots eren bastant cars pel que oferien», va detallar l’Eloy. 

Una temporera resumeix que un pis per a una persona no baixa dels 700 euros i per a tres, dels 1.500

Altres treballadors com l’argentí de 23 anys Mauro Geras, en canvi, prefereixen deixar la recerca per quan estiguin al Principat. «És difícil saber si les empreses que lloguen a través d’Internet són fantasmes; davant del dubte molts decidim buscar pis un cop arribem i, mentre fem la recerca, solem dormir en hostals o hotels», va compartir Geras, que té previst arribar al desembre i estar-se fins al març de l’any vinent. I malgrat que alguns temporers que repeteixen abans de marxar ja van intentar deixar tancat el tema del pis per a aquesta temporada, l’argentí Rami Pérez s’ha trobat que «la immobiliària no me l’ha guardat, potser perquè l’ha llogat per un any». 

Denúncia de les condicions

Els que ja han iniciat la recerca d’habitatge s’estan adonant que els preus han augmentat, i en alguns casos de forma escandalosa. Ojeda va posar com a exemple unes habitacions d’Andorra la Vella on va allotjar-se la temporada anterior. «Per una habitació compartida entre dos, amb lavabo i sense cuina, demanaven 250 euros per persona; aquest any han apujat el preu i costen entre 300 i 350 euros», va destacar l’argentina amb cert to d’indignació. De fet, amb totes les ofertes que ha pogut veure fins ara, va estimar que un pis per a una persona no baixa dels 700 euros i per a tres persones, dels 1.500. «Convé compartir pis amb algú», va concloure tot remarcant que la despesa en habitatge pot arribar a representar tranquil·lament la meitat del sou dels temporers.