Inauguració de la mostra, ahir a la sala de Govern Foto: ORIOL LLAURADÓ

Insòlita, multitudinària i –per què no dir-ho– un pèl caòtica mostra, la que fins al 12 de desembre acull la sala d'exposicions del Govern: sota el títol Fotografia Iberoamericana ha aplegat 161 fotografies seleccionades entre les prop de 600 que van enviar les federacions nacionals de nous països de l'Amèrica Llatina –Argentina, Colòmbia, Cuba, Guatemala, Panamà, Perú, la República Dominicana, Uruguai i Xile– en resposta a una iniciativa de la Federació Andorrana de Fotografia. El resultat és un calaix de sastre on hi cap pràcticament de tot, des de l'academicisme més clàssic –per no dir tronat–fins a propostes quasi experimentals que tenen en el Photoshop el principal aliat. Massa i tot, en ocasions, perquè com molt sàviament preconitzava el comte-duc –d'Olivares, és clar– del que es tracta, en les qüestions artítiques igual que en la vida, és de «conseguir el efecto sin que se note el cuidado». I un excès de Photoshop té exactament el resultat contrari: el que es nota, sobretot, és el «cuidado».

Entre les seleccions nacionals que es presenten a Fotografia Iberoamericana, les més prometedores són les d'Argentina, Cuba i Xile –i no necessàriament en aquest ordre–amb una interessant aportació dominicana. L'illa caribenya aporta probablement els noms amb més pedigrí de la mostra, amb Liborio Noval, Humberto Mayol, Lisset Solorzano i –atenció– dues imatges (5 en 1, Billetero) d'Oswaldo Salas, un dels grans fotògrafs de la Revolució. La delegació argentina és, juntament amb la xilena, la més homologable als estàndars europeus: hi predomina el retrat, amb –en ocasions– una vaga intenció sociològica, i amb unes estupendes incursions en el fotmunatge: així, La doncella y el ángel, de Raul Villalba, que desprèn un inquietant erotisme, i El clown, de José Kalinski, un puzzle construït amb polaroid. Finalment, Rosa Vieira (Pintahho de Barahona) i Pierre David (Maternidad) encapçalen la sorprentment nombrosa representació dominicana. A Fotografia Iberoamericana la succeirà I have a dream, amb obra d'una setantena de creadors –fotògrafs, pintors, escutlors i escriptors– inspirada en la figura de Martin Luther King.

Per a més informació consulti l'edició en paper.