El projecte de Margot Llobera d’anar al Dakar 2020, sens dubte, és un dels més destacats del programa esportiu andorrà, sent una de les esportistes d’elit del país millor considerades dins i fora de les fronteres. Després de set anys de treball perseguint la il·lusió de la seva infància, Llobera, la jove promesa andorrana del motociclisme offroad, veu com tot aquest esforç es pot anar en orris a penes uns mesos abans de veure el seu somni complert com és participar en la carrera més dura del món.

Els últims mesos han estat extenuants per a Llobera, atacant els múltiples fronts que requereix un projecte d’aquesta envergadura, fent preparació física, entrenament sobre la moto, logística de carrera, participació en proves preparatòries i, sobretot, la cerca dels patrocinis necessaris per a tirar endavant aquest ambiciós objectiu.

Malgrat tot aquest esforç i l’indubtable interès que ha generat la seva història a l’ésser la primera andorrana a participar i probablement la pilot de motos més jove d’aquesta edició, amb tan sols 23 anys, Margot es lamenta de no haver aconseguit transformar aquesta atenció generada en un compromís real de les empreses del seu entorn, ja que està lluitant perquè en aquests darrers dies trobi els 70.000 euros que necessita per a la comparació. 
Per tant, segons va explicar, «la preparació és perfecte però el pressupost està al límit».

Així, va comentar que «hem treballat al màxim nivell amb els millors professionals per presentar un projecte seriós i amb visió de futur, i així ens ho han reconegut, la nostra feina pel que fa a comunicació ha estat excepcional i hem creat una bona plataforma perquè els possibles patrocinadors s’interessin per aquest projecte». A més, va indicar que «quan l’any passat ens vam decidir a anar al Dakar 2020, la il·lusió amb la qual vaig arrencar em va portar a pensar que seria capaç de contagiar-la-hi a tots els possibles patrocinadors, però lamentablement no ha estat així». «Per desgràcia el temps se m’acaba i el dia 8 de setembre hauré de prendre la decisió de continuar o abandonar si no disposo del pressupost, ja que en aquesta data haig d’afrontar la major part dels pagaments que aquesta carrera implica: inscripció, compra de la moto i assistència tècnica durant els dies de competició», revelava.

«Vull donar les gràcies a tots els espònsors tècnics que m’han donat suport amb material, perquè sense ells no hauria arribat fins aquí, però en una carrera com aquesta a part del material és necessària una important aportació econòmica per poder arribar a la línia de sortida», indicava i puntualitzava que «aquests mateixos espònsors ens han transmès la seva satisfacció amb el model de comunicació».

Al 1.000 dunes

Llobera, abans del Dakar, haurà d’afrontar el Ral·li 1000 dunes, un altre test. «És una carrera molt llarga, molt difícil de navegació i sense assistència», comentava i destacava que «hi ha moltes categories». «És una carrera que es va tornant cada dia més difícil, sobretot pel que fa a navegació i, a més, aquesta no té cronòmetre, sinó que va en funció del bé que navegues, és una prova contra un mateix, molt interessant», revelava.

Així mateix, va considerar «he tornat a la prova perquè és el concepte del ral·li d’abans». «No premia la velocitat, sinó la superació, són moltes més hores», afegia i destacava que «en l’etapa de 48 hores s’haurà de trobar les dosificacions». «És una preparació del que em podré trobar al Dakar, l’objectiu és acabar-lo, al final, per fer bones posicions, com que no depens de tu, només pots fer-ho tu bé i que la resta fallin», remarcava i recordava que «normalment, en aquest ral·li ens ajudem molt els pilots».