Que tenim cada vegada més dies d’estiu i menys dies d’hivern és una realitat que els ciutadans fa temps que han començat a percebre. Des d’ahir, però, ho confirmen els indicadors climàtics que el Cenma acaba d’actualitzar en el web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra amb els resultats obtinguts per al període 1950-2015. 

Si bé al 1950 van registrar-se 21 dies en què va assolir-se o superar-se el llindar dels 25 °C com a temperatura màxima de la jornada, l’any 2000 havien augmentat fins a 32 i el 2015, fins a 39. Pel que fa als dies glaçats, en canvi, la tendència va anar en sentit contrari i mentre que al 1950 van haver-hi 18 dies en què no van superar-se els 0 °C,  al 2000 van ser únicament tres i al 2015, set. «Aquests índexs climàtics ens permeten comparar Andorra amb altres regions», va posar de relleu la investigadora del Cenma Anna Albalat tot incidint que «els Pirineus no estan exclosos del context actual de canvi climàtic i que les alteracions detectades a les muntanyes són més significatives que en altres zones perquè són més vulnerables».

La temperatura mitjana a l’estiu ha crescut 0,29 ºC per dècada des del 1950 fins al 2015

De tota manera, un dels canvis estadísticament més significatius és l’evolució de la temperatura mitjana anual, que ha crescut 0,18 °C per dècada des del 1950 fins al 2015. I si ho delimitem per estacions, aquest increment ascendeix fins a 0,29 °C per decenni a l’estiu i fins a 0,33 °C en el cas de les temperatures màximes. La tendència no és tan marcada en la resta d’estacions, però igualment s’ha pogut registrar un augment de 0,2 °C per dècada en les temperatures màximes de l’hivern. «Les dades s’actualitzen cada cinc anys perquè és difícil homogeneïtzar-les i cal temps per definir les tendències anuals i estacionals. Precisament per això és agosarat afirmar que la tendència actual s’anirà accentuant en els propers anys, i més tenint en compte la variabilitat dels tres darrers, que han sigut més freds», va advertir Albalat. 

Pel que fa a les precipitacions, la variabilitat anual és molt gran i, per tant, no poden definir-se unes tendències clares ni a l’alça ni a la baixa. De tota manera, la investigadora va destacar que els índexs de precipitació mostren un descens en el nombre de dies amb intensitats més baixes, una tendència més marcada en els valors de 10 mil·límetres que en els de 20.