PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Assandca afirma que hi ha més de 150 pacients que necessiten radioteràpia

Saravia creu que si el país s’obre als territoris de l’entorn, la maquinària necessària per al tractament s’amortitzarà «molt més»

Per Victoria Gómez Pérez

El pàrquing del costat de l’hospital, on s’hauria de construir la unitat de radioteràpia.
El pàrquing del costat de l’hospital, on s’hauria de construir la unitat de radioteràpia. | MARICEL BLANCH

L’anunci del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, posant en dubte la viabilitat per construir una unitat de radioteràpia al costat de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va caure com una galleda d’aigua freda a l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca). El seu president, Josep Saravia, va assegurar que justament aquest servei és la principal mancança de l’oncologia al país i no li va convèncer la justificació de Benazet en què afirmava que aquest tipus de tractament pot quedar obsolet en un futur pròxim: «Ho sento en l’ànima, però això és un problema del Govern i no dels pacients. No comparteixo que avui dia no puguem donar una qualitat millor als malalts perquè d’aquí a uns anys la tecnologia haurà avançat», va etzibar.

A més, el president va considerar que els números del ministeri no són correctes, ja que segons Salut hi ha una mitjana de 100 persones que anualment necessiten radioteràpia. «Nosaltres tenim directament controlades aquestes 100 persones, però des de l’associació també hem parlat amb els dos taxistes que  porten particulars a Barcelona cada dia. Un d’ells ens va dir que normalment duu a set; si d’aquestes set, n’agafem només cinc i les multipliquem pels dos taxis, estem parlant de 10 persones més, el què suma 150, 50 més de les que diu el ministeri. Això sense comptar les que viatgen amb el seu vehicle particular, és a dir, potser en total, hi ha 160 o 170 andorrans i residents que requereixen radio», va resoldre Saravia. 

 

Amortitzar el servei

Les xifres reals, però, només les té la CASS i, en aquest sentit, «és molt opaca». «És una pena perquè la parapública és nostra, de la gent del país, i ens haurien de proporcionar les demandes que féssim. No demanem res de l’altre món, simplement estadístiques», va lamentar Saravia.

En una reunió amb Benazet, el ministre va informar a Assandca que cada sessió de radioteràpia costa «3.000 euros». L’associació va demanar una factura a un pacient de Barcelona, a través de la qual va constatar que el preu és de més 4.000 euros. Aquesta lleugera diferència no és substancial, tenint en compte que Salut afirma que si el tractament s’impartís al Principat, el preu pujaria a 14.000 euros per sessió. «Amb els nostres números –160 pacients–, estem rebaixant gairebé a la meitat el cost del Govern, de manera que ja no parlaríem de 14.000 euros, sinó de 7.000 o 8.000», va valorar Saravia, tot recordant que si «ens obrim a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el sud de França, encara ho podríem amortitzar molt més». Tanmateix, va apuntar que «el càncer és una malaltia que va a més i que els experts asseguren que l’any  2050 el 90% de la població en patirà» en algun grau. Amb aquests paràmetres, l’associació creu que el Govern està en condicions de «buscar» una alternativa per poder oferir radioteràpia a Andorra, més enllà «del seu benefici econòmic i l’evolució científica». 

Així, Saravia va proposar que «igual que es ven el país com un lloc de benestar i bellesa, podríem oferir millores de primer ordre en el tractament de malalties perquè la gent d’arreu vingués a curar-se aquí», el què, al seu parer, també atrauria els millors tècnics i metges especialistes en la matèria. 

 

Perjudicis de desplaçar-se

Segons el president d’Assandca, la radioteràpia és l’únic tractament que fa que el pacient s’hagi de desplaçar constantment a l’estranger –normalment a Barcelona o Tolosa–, a vegades més d’un dia a la setmana», generant un cansament físic i psicològic «molt gran» que fa «més costa amunt» la malaltia. Fins i tot en els casos menys greus, va assenyalar Saravia, una unitat de radioteràpia en territori nacional seria crucial per superar més ràpidament qualsevol tipus de càncer, ja que el malalt no necessitaria estar de baixa i podria anar al seu lloc de feina de manera habitual i acostar-se a l’hospital només quan necessités rebre el tractament, que té una durada de dos o tres minuts. «No poder treballar fa que s’estigui tot el dia pensant en la malaltia i això, psicològicament, és molt perjudicial», va dir Saravia. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT