• Mata confirma que «les demandes s'han autoregulat» i que el ritme s'ha alentit

Magda Mata i Kirsys Fernández, durant la roda de premsa celebrada ahir a l'edifici del Govern Foto: ANA / N.S.

La secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar, Magda Mata, va afirmar ahir que les demandes d'adopció per part de residents al Principat «s'han estabilitzat» posant fi al «gran boom» iniciat l'any 1999. En aquest sentit, Mata va reconèixer que la crisi ha tingut un paper fonamental a l'hora d'alentir el ritme de creixement d'aquests sol·licituds entrades al Govern per adoptar un infant, fins el punt que «les demandes s'han autoregulat». El cost del procés, doncs, exerciria com a un fre per aquelles persones amb menys recursos que volen adoptar.

La valoració es va fer en el marc de la roda de premsa posterior a la reunió de Mata amb la secretària d'Estat i presidenta executiva del Consell Nacional per a l'Adolescència i la Infància de la República Dominicana (Conani), Kirsys Fernández de Valenzuela. La secretària d'Estat d'Igualtat i Benestar va xifrar en 77 el nombre d'adopcions registrades des del 1992, un balanç que es va incrementar el passat mes de setembre amb l'adopció de quatre infants de la República Dominicana. Precisament, i en la línia de la col·laboració entre Andorra i aquesta jurisdicció, actualment hi ha tres famílies més en la fase de l'estudi de valoració i que podria incrementar el nombre d'adopcions. Fernández va afirmar que en el cas de la República Dominicana hi ha «més demanda que oferta» en el cas d'aquests processos i que, en aquest sentit, «la crisi no ha afectat» aquell país. A més, segons va afirmar, aquest fet permet la signatura dels convenis amb un nombre molt reduït de països, «com és el cas d'Espanya i Andorra».

Fernández va ampliar que al Principat es donen les condicions per garantir als nens «una qualitat de vida excel·lent» i que hi ha mecanismes que regulen el seguiment durant cinc anys dels infants acollits, mitjançant informes semestrals per part dels psicòlegs del Ministeri de Benestar i adreçats al Conani.

La realitat de les adopcions / Mata va recordar que adoptar un nen o una nena suposa una gran responsabilitat que Igualtat i Benestar recorda des d'un principi a aquelles persones que s'interessen per iniciar aquest camí. Tot comença per un període d'entrevistes informatives de tres setmanes que dóna pas a un mes de reflexió per tal que els futurs pares acabin de decidir si continuen amb el procés.

Els testos d'idoneïtat s'allarguen entre sis i vuit mesos, a més d'esperar al voltant un mes per a l'aute final. Posteriorment, es tramita l'expedient al país amb el qual s'acordarà l'adopció i a partir d'aquell moment el calendari depèn, segons va recordar Mata, dels estats amb els quals s'hagi fet la sol·licitud.

En el cas de la República Dominicana, un dels passos imprescindibles és l'estada durant dos mesos en el lloc d'origen de l'infant, tot això per garantir la màxima adaptació tant de pares com de fills. Aquesta demanda és una de les parts més costoses de l'adopció.

Sis nacionalitats / Actualment hi ha vuit famílies realitzant el curs d'informació per tal d'iniciar una adopció i els convenis actualment signats són amb Filipines, Colòmbia i la República Eslovaca, a més de la República Dominicana. Tot i això, entre els nens i nenes adoptats, hi ha sis nacionalitats: andorrans, romanesos, colombians, filipins, búlgars i dominicans. Segons Mata, els casos de nens andorrans adoptats responen a situacions d'adopció del fill del cònjuge, mentre que els infants nascuts a l'estranger suposen el gruix d'aquests processos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.