La celebració del 80è aniversari de la primera emissió de ràdio al país va servir per fer un repàs a la història que d’aquest mitjà de comunicació a Andorra, i el que ha significat amb el pas de les dècades. Una taula rodona amb algunes de les persones que han fet possible la ràdio al Principat, una exposició fotogràfica i una visita a antigues instal·lacions van completar una jornada plena d’anècdotes.

Radio Andorra va realitzar la seva primera emissió el 7 d’agost del 1939 des del pui d’Encamp i a més de sentir-se al Principat va traspassar fronteres, sentint-se per «mitja Espanya i mitja França de dia i de tota França i de tota Espanya de nit», assenyalava el periodista i administrador judicial de Ràdio Andorra, Gualbert Osorio, que a més va escriure el llibre Ràdio Andorra. La història d’un mite que va fer història. La repercussió que va tenir l’emissora fa que Andorra sigui «un mite dins del món de la comunicació», estant en funcionament fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Abans d’aquelles dates només hi sonava música, però després es va obrir «a la informació i al missatge» explicava, i precisament «aquesta és la ràdio que ha arribat a nosaltres» i que molts encara recorden, tant al Principat com a banda i banda de la frontera. Va ser un mitjà, en una època en la qual la ràdio era el mitjà de comunicació que tenia més ressò, que va permetre que «el país es publicités en l’àmbit mundial».

Les veus que se sentien a través de les ones eren especialment conegudes entre el públic. Eren referents per a molta gent precisament per la repercussió que tenia la ràdio. Una de les veus més rellevants era la de Carmen Alonso, o de Carmen del Monte com era coneguda professionalment. El 1953 va venir a viure a Andorra per treballar a Radio Andorra i va ser l’encarregada de dir la falca amb el nom de l’emissora. Era aquell «aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra», en castellà, i que es va fer especialment famós. Aquest era l’idioma que s’emprava. Aquella època «em sento molt feliç d’haver-la viscut» pel que va significar, afirmava la locutora, tot i que la manera de treballar i les instal·lacions eren molt diferents a les actuals, i el país en si també tenia unes característiques distintes, pel que «semblava un pessebre petit», i un bon nombre de periodistes de diversos països el van visitar al llarg dels anys per narrar com era a través dels reportatges que escrivien.

Sud Radio, situada al port d’Envalira, es va constituir més tard, però també va converitr-se en un referent. Emetien en castellà i francès, i en una petita part en català. «Em van contractar per llegir el rosari andorrà de Josep Fontbernat, i després continuava en castellà fins a les dues de la matinada», indicava Mari Àngels Roig, una de les veus de l’emissora, que també s’encarregava d’entrevistar artistes catalans, en la llengua del Principat. Ho vivia amb entusiasme i «no tenia mai la sensació d’anar a treballar», sinó que «era una passió amb uns amics que érem família i on rèiem i, a més treballàvem». De tota aquella època recordava el contacte que mantenia amb els oients, circumstància que venia perquè «de nit la gent era molt receptiva» i «ser la persona que els acompanyava m’omplia de joia». Els participants a la taula rodona van lamentar que la presència del català a les ones no fos superior.

Van poder parlar molt sobre la societat de cada època i de la rellevància de la ràdio, a més de diverses històries i anècdotes. «Hem reviscut una part de la història que és a nosaltres a qui ens toca donar-li vida», destacava la ministra de cultura i Esport, Sílvia Riva. Les telecomunicacins no formen part de la seva cartera, sinó d’Ordenament Territorial, però tot i així treballa per «fer ponts entre els dos ministeris per continuar treballant i fomentant el costat cultural i de record que ha portat la ràdio durant aquests 80 anys a Andorra».

Posteriorment es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre la ràdio a Andorra a la sala d’exposicions del Comú d’Encamp i va efectuar-se una visita a les instal·lacions de Sud Radio al pic Blanc.