«És una passió que he descobert. Sempre hagués volgut provar-ho però no t’ho planteges seriosament al viure a Barcelona tenint una feina fixa», diu Ruben Extremera, pastor del ramat de 700 ovelles que s’han desplaçat fins a la vall del Comapedrosa per netejar el seu sotabosc. De 32 anys d’edat, el perfil del Ruben no és el prototip d’algú que treballa amb el bestiar per les muntanyes andorranes. 

Ara fa quatre anys es va quedar sense feina quan li van tancar la secció que portava a l’empresa automobilística Nissan, raó per la qual va decidir endinsar-se en nous reptes. «Vaig provar sort a la verema i a altres tasques de camp, que són feines que la gent no acostuma a fer», explica el Ruben, que es va traslladar fins a Tremp a la recerca d’una nova oportunitat laboral que res tenia a veure amb el que havia fet fins llavors.

I és «arran de ficar-me en el món de l’agricultura que va contactar amb mi un ramader que em deia que buscaven un pastor». Així doncs, va arribar a Andorra per controlar un ramat de 700 ovelles. «Pel que m’han comentat a mi vaig aprenent bastant ràpid. És una experiència de molt aprenentatge», assegura el jove pastor, que encarna el relleu generacional que tant necessita al sector.

«Està clar que els que més saben són els grans, però arriba una edat en la qual l’esforç d’agafar una ovella o fer una carrera costa més», expressa el Ruben, que ja porta dos anys amb l’actual ramat. Aquesta però és la primera vegada que pasturarà amb les ovelles a la vall del Comapedrosa. «Això estava bastant deixat i aquesta muntanya és molt maca. Ho veig desaprofitat i és estrany que en un espai com aquest que no vingués ningú a pasturar perquè és molt bo per a les ovelles», declara el Ruben, que creu que el bestiar «farà molta neteja i d’aquí a un any es notarà a la fauna».

Malgrat ser una zona bastant àmplia, des del comú l’han donat la consigna de vigilar tres zones concretes en les quals no pot entrar el ramat. Una d’elles és els voltants del refugi del Comapedrosa, «pel fet que tenen el seu propi subministre i el bestiar no es pot acostar a la depuradora», una altre és la zona dels patamolls i, finalment, un espai on habita una espècie de granotes protegides.

No obstant, de qui també ha de tenir cura és dels excursionistes, ja que és una zona molt freqüentada per fer senderisme. «Aquest tipus de turisme sol ser bastant conscient del que és la natura, però si és cert que m’he trobat algunes escombraries o ampolles». D’altra banda, un dels aspectes que també recomana és portar lligats als gossos de companyia per evitar que s’enfrontin al gos pastor i que molestin el bestiar. A més, evitar fer soroll, acariciar els animals o donar-los de menjar són altres de les directrius del pastor.