L’anunci que el principat de Mònaco despenalitzarà a mitges l’avortament més enllà dels tres supòsits bàsics, abolint les sancions penals previstes actualment a les dones que decideixen interrompre l’embaràs fora de les seves fronteres, no ha estat motiu de celebració per a les feministes andorranes.

Una de les portaveus d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va considerar que la mesura és contradictòria, ja que si bé Mònaco es defineix a si mateix com un país «catòlic, apostòlic i romànic», permet la despenalització de l’avortament en qualsevol cas, però a l’estranger. «És hipòcrita dir-los a les dones: feu-ho, però aquí no», va valorar Escoda, tot admetent que el fet de no considerar «una criminal» una dona que decideixi a avortar «ja és un gran què». 

En aquest sentit, cal recordar que Mònaco va despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics l’any 2009, però mantenia les sancions en cas d’interrompre l’embaràs més enllà d’aquestes situacions, encara que es produís en un altre país. A més, tal com va apuntar la portaveu feminista, en cas que una dona hago d’avortar dins de Mònaco, encara ara necessitarà l’aval de quatre metges diferents que assegurin que l’embaràs és fruit d’una violació, que el fetus pateix una malformació o que la vida de la mare corre perill. Preguntada per si la mesura monegasca podria ser una solució per Andorra, Escoda va afirmar rotundament que «l’única solució que existeix és la despenalització en qualsevol cas i amb totes les garanties» mèdiques i de seguretat.

La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, per a seva banda, va lamentar que «una altra vegada, els homes decideixen sobre el nostre úter» i va animar «les companyes de Mònaco» a seguir lluitant per una despenalització total.