PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Misses i altres rituals

Amb el pas dels segles el tracte dispensat als morts ha canviat notablement

Per Marià Cerqueda

Actuació d’Auditexaudi a la Seu d’Urgell.
Actuació d’Auditexaudi a la Seu d’Urgell. | Femap

Durant la presentació del concert de dissabte passat de la formació Auditexaudi, a l’església del Seminari de la Seu d’Urgell, la seva directora va compartir una reflexió interessant. Tot avançant al públic un viatge fins al segle XI, que es portaria a terme mitjançant el Ritual mossàrab de difunts, es demanava si el públic tenia present com n’era de diferent el tracte dispensat als morts d’aquella època i el rebut en l’actualitat, on les persones moren en hospitals, sense gaire companyia, per ser traslladades després als tanatoris. El Ritual s’iniciava amb un responsori en el qual es representava la companyia que rebien els moribunds en el moment de traspassar. Una peça on el cor cantava des del peu de l’església i que comportava que els oients el tinguessin a la seva esquena. A mesura que el Ritual avançava i el cor s’anava atansant al presbiteri, el baríton, que no havia intervingut encara, les esperava per rebre-les. Allà, Auditexaudi, ens cantaren com el mort era traslladat, sempre en companyia, cap al sepulcre on hi seria col·locat per emprendre el viatge definitiu.

Després d’una petita peça instrumental, que va permetre lluir-se als dos intèrprets de la viola medieval, la segona part del concert s’havia reservat per a la Missa de Barcelona. Descoberta en el Museu de Vilafranca, tot i que alguns la consideren una imitació de la Missa de Notre-Dame, els membres d’Auditeuxaudi la reivindicaren com una peça autòctona, de gran valor. Per altra banda, si en el Ritual mossàrab, el concert es va revestir d’una certa teatralitat per a mostrar l’evolució dels càntics, durant la Missa, Auditexaudi es va dedicar a explorar les possibilitats acústiques de l’església. El Kyrie inicial va començar amb el cor cantant des del presbiteri, en companyia de les dues violes. Ja en el Gloria i en el posterior Credo, el baríton va traslladar-se fins a la trona situada en un dels laterals del recinte. Un element arquitectònic que conté el tornaveu dissenyat expressament perquè la veu del predicador ressalti. Aprofitant l’avinentesa el baríton va establir un agradable diàleg musical amb el cor i els instruments, que continuaven al presbiteri. Per concloure la Missa però, amb el Sanctus i l’Agnus Dei, el baríton va dissoldre’s entre el cor i, en companyia de les violes, van anar explorant, per a gaudi del públic, altres possibilitats polifòniques que la peça oferia.

Un cop acabada la Missa el públic va ovacionar –tal com ho definí la directora– de manera calorosa als músics els quals premiaren al respectable amb un bis, el Cant a la Verge. Una Verge que també va rebre la seva recompensa per ser la convidadora en aquesta magnífica església que trobem dins el recinte del Seminari de la Seu d’Urgell.

PUBLICITAT
PUBLICITAT