PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Benazet aposta per reduir les derivacions al fisioterapeuta

El ministre creu que la millor manera de contenir la despesa pública és amb la cartera de serveis

Per Victoria Gómez Pérez

Una fisioterapeuta atén una pacient posant en pràctica diversos exercicis de rehabilitació.
Una fisioterapeuta atén una pacient posant en pràctica diversos exercicis de rehabilitació. | ALBERTO VAN STTOKUM
Els professionals recorden que només cal estar col·legiat i una autorització per convencionar-se

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, està convençut que s’han de delimitar les derivacions mèdiques al fisioterapeuta. De fet, una de les seves primeres trobades quan va entrar a l’Executiu va ser, justament, amb aquest col·lectiu professional, amb qui va assegurar «estar alineats amb el mateix concepte». «A Andorra tenim una realitat i és que som el país d’Europa amb més fisioterapeutes per habitant i un dels que té la major despesa» en aquest àmbit, va explicar el ministre. Així, va lamentar que «gastem més» en fisioteràpia ambulatòria que en malalties tan transcendentals com «el càncer o la cirurgia cardíaca», tot posant en dubte si aquest desemborsament és realment necessari i ha de tenir-hi tanta cabuda dins la sanitat pública. 

Benazet va creure que la millor manera de contenir la despesa en fisioteràpia és amb la cartera de serveis i donant el valor just que mereix cada tractament, ja que, tal com va afirmar, «quan parlem de tarifes, parlem d’aportar millores en la salut del pacient». Per justificar-se, va posar d’exemple la diferència entre els resultats d’un fisioterapeuta que treballa durant 45 minuts amb un pacient amb un que ho fa amb diferents alhora i «tots endollats a la mateixa màquina». Tant el ministre de Salut com el Col·legi de Fisioterapeutes d’Andorra van assegurar ser partidaris del primer model i, per tant, estar d’acord a trobar una solució a les sobreindicacions mèdiques actuals.

«Crec que s’ha de fer una feina de delimitar la sobreindicació d’actes d’acord amb la cartera de serveis i el conveni amb la CASS», va reafirmar Benazet. I va afegir: «Hem d’apreciar més les prescripcions que aporten un valor que fa que el fisioterapeuta estigui directament implicat amb el pacient i li dediqui la seva energia, el seu coneixement i el seu temps».

 

Acreditació per professió

Des que Benazet es convertís en el màxim responsable de la cartera de Salut, també va anunciar la seva voluntat de posar un filtre als fisioterapeutes a l’hora de signar un conveni amb la CASS. La idea, segons van informar fonts properes al ministeri, és exigir un decret d’acreditació a totes les professions sanitàries per tal d’establir un control.

Des del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes ja fa temps que van traslladar públicament al Govern la seva preocupació en aquest sentit. Segons dades de la CASS, el desembre de l’any 2018 hi havia registrats 143 fisioterapeutes al país, un 14,4% més que al 2017 i pràcticament quatre vegades més que 10 anys enrere, ja que al 2008 se n’havien comptabilitzat 38. Si bé l’OMS recomana que hi hagi un professional per cada 1.200 habitants, la ràtio andorrana en l’actualitat és 2,25 vegades superior.

«El que ens preocupa és que aquest sistema no se sostingui», va expressar el mes de juny la degana del Col·legi, Edith Rascagneres. Ella mateixa, va apuntar que ara mateix no hi ha «cap impediment» per convencionar-se amb la CASS, perquè només cal estar col·legiat i demanar una autorització al Govern». Rascagneres va criticar que «el ministeri hagués argumentat en el passat que és molt difícil posar un fre a la signatura d’un conveni amb la parapública», ja que l’actual Executiu sembla tenir clar que no pot mantenir la porta oberta a la sanitat pública i que només s’ha de permetre l’entrada d’aquells professionals que el sistema pugui absorbir i que hi aportin un valor. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT