PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«Els Catarres sempre tractem de mirar la vida des de la positivitat»

Entrevista a Roser Cruells, contrabaixista d’Els Catarres

Per Joan Josep Blasco

Els tres integrats d’Els Catarres.
Els tres integrats d’Els Catarres. | Els Catarres

Un dels grups més exitosos del panorama català són Els Catarres. La seva trajectòria els ha portat a ser en diverses ocasions al Principat. Aquesta mitjanit seran a la plaça Guillemó en el marc de la Festa Major d’Andorra la Vella.

–Tornen de nou a Andorra. Ja és un clàssic veure’ls per aquí.
–Ho hem fet força vegades. En cada gira hem anat pujant algun cop.

–El consell d’infants va prendre la decisió de tornar-los a tenir aquí. Això vol dir que van deixar un bon record l’any passat.
–Per a nosaltres és un honor i ens fa moltíssima il·lusió. Sempre que pugem a Andorra ens tracten molt bé i ens fa especial gràcia. També hi tenim família vivint i és un moment per retrobar-nos amb ells. Ens ho passem molt bé sempre que venim.

–Com està transcorrent la gira?
–Hem estat al febrer a l’Índia 12 dies, fent un tour per allí amb cinc concerts en diferents festivals. També hem estat a Londres i Dublín i ara ja es plantegen més les festes majors i els festivals als Països Catalans. Ens queda l’estiu i de seguida acabem la gira.

–La resposta del públic en llocs de parla catalana i els que no ho són és molt diferent?
–A l’Índia, per exemple, no hi havia gent que ens conegués. Hi anàvem com a experiència personal i de grup, que era una cosa que ens venia molt de gust. Ens van demanar a veure si hi podíem anar i ens va fer molta il·lusió perquè era un lloc que desconeixem totalment i que connectes amb la gent amb una altra perspectiva, perquè evidentment no coneixen les lletres de les cançons. Per tant, els has d’entrar d’una manera musical i explicant-los una mica la lletra en anglès i la filosofia del grup. Els hi vas explicant entre cançó i cançó, i la gent va connectar molt i s’ho va passar molt bé. Com a grup ens va suposar molta unió, perquè normalment anem a tocar als llocs i tornem a dormir a casa, i el fet d’estar aquests dies fora i estar tots junts ens va anar molt bé.

–Es podran veure moltes coses diferents respecte al concert de l’any passat?
–Cada temporada introduïm coses noves, tornem a refer el repertori, el fem d’una altra manera. Canviem l’espectacle que portem en general i veureu novetats.

–El seu darrer àlbum és Tots els meus principis. Que s’hi pot trobar?
–És molt guitarrista. Segueix l’estil conceptual d’Els Catarres, que és mirar-se totes les coses des d’una perspectiva en positiu, agafar tots els conflictes de la vida i mirar-se’ls des de la vitalitat i l’aprenentatge. Sempre ens volem mirar les coses des d’aquest prisma i hi segueix sent. Musicalment hi ha una evolució molt concreta i gran. Hem passat de ser un grup en acústic a introduir molts instruments elèctrics en aquest disc, que ens dona un color molt diferent respecte tots els anteriors. El directe ara també és molt elèctric i hem agafat les cançons dels àlbums anteriors i les intentem adaptar a aquesta nova sonoritat perquè tot quedi més empaquetat. El disc es diu Tots els meus principis perquè parla d’aquesta doble visió, la primera vegada que fas les coses, els primers moments importants que aconsegueixes fer quelcom o que et passen situacions, com que t’enamoris o et deixin. Són coses que passen per primer cop a la vida i et marquen. Tot això et fa ser qui ets i crear els teus valors i principis morals. El disc és una barreja de tot plegat.

–Plantegen agafar-ho tot amb optimisme a la vida per tirar endavant. Bona filosofia.
–Els Catarres sempre tractem de mirar la vida d’aquesta manera, des de la positivitat, l’harmonia de les coses i pensar que tot passa per alguna cosa i que se n’ha d’extreure sempre alguna cosa positiva.

–El seu gran hit és Jennifer. Seguirà sempre en els seus repertoris als concerts?
–Sí, i tant. Ja no és perquè en ho demanin, sinó perquè per a nosaltres és la millor cançó que hem escrit mai i la que ens estimem més del nostre repertori i la nostra història. És la cançó d’amor més maca que hem escrit i escriurem mai. Ens acompanyarà sempre.

–Amb l’optimisme que parlava, no pot ser que n’escriguin alguna millor?
–Suposo que farem cançons en les quals parlarem d’altres coses, però aquesta és la primera que vam escriure fent-ho d’amor i la que ens ho ha donat tot. Per tant, li devem tot.

PUBLICITAT
PUBLICITAT