La Festa Major d’Andorra la Vella arrenca aquest vespre amb Getrudis com a plat fort. El grup de música arriba al Principat per tercera vegada com a prova de la seva consolidació dins el panorama de la rumba catalana, i en un dels seus últims concerts d’una gira que ja dura quatre anys.

–Tot a punt pel concert d’aquesta nit?
–Sí, aquesta és la nostra tercera vegada a Andorra i tenim moltes ganes!

–Com serà el concert? Què trobarem aquest any?
–És una aturada dins la gira que vam iniciar amb el nostre últim disc que ja fa quatre anys ens va tornar a remuntar als escenaris. Totes les cançons de l’àlbum hi seran presents i també tindrem els clàssics de sempre, com La samarreta, i la rumba catalana que ja forma part del nostre ADN. En definitiva, cançons que ens ajudin a animar el públic, a més de les que ens inventem al moment per generar el caliu que requereix un concert de Gertrudis, a saco! 

–Diuen que els seus directes no són normals. Què els fa diferents?
–Sempre ho tenim tot molt calculat. Volem que la gent s’ho passi bé, salti i interactuï amb nosaltres. Sabem que el públic està acostumat als anuncis de televisió, on en menys de 30 segons s’emet molta informació, i nosaltres també juguem amb aquesta comunicació tan ràpida i divertida per crear una energia que no s’acabi mai. Vaja, recomano que la gent vingui amb xandall al concert. 

–També els agrada molt compartir escenari amb altres músics i formacions. Per què?
–Sí, sempre que tenim l’oportunitat intentem fer-ho. A Andorra vindrà l’Ignasi Cama, que és un guitarrista molt reputat i que ens acompanyarà per reforçar la banda. En aquest sentit, el concert d’Andorra serà molt especial. Portem quatre anys amb el mateix repertori i al final vam creure que ja era una mica avorrit. Aportar algú diferent i nou a l’equip, fa que tot tingui un altre estil i mola molt. 

–Quan van començar eren tres membres i encara anaven a l’escola. Com han canviat les coses des d’aleshores?
–Sobretot ha canviat la formació i el sentit de concebre una cançó. Abans potser pensàvem només en la recerca d’estils i ens enamoràvem de tot el que sorgia de nou, en canvi, ara volem transmetre idees i cuidar les lletres.

–De totes les cançons que han fet fins ara, de quina se senten més orgullosos?
–Cada una té la seva història, però personalment estic molt content de la producció d’Aire, perquè va ser el primer tema que va sortir després de l’aturada i va ser molt esperançador i molt bonic. La cançó que hem fet ara de Bon dia vida també és per dir que tornem a ser aquí i hem ressorgit. Al final, moltes de les nostres cançons sempre les acaba tocant un productor que ens estimem molt, i és el mateix que el de Macaco, perquè ens agrada molt com treballa.

–El tema Amic del sud també és molt especial. Hi ha pocs artistes que dediquin cançons als refugiats.
–Amic del Sud és ben bé el què és. La veritat és que a mi no m’agrada massa parlar de temes polítics, però arriba un moment que el mareig t’ofega i cal vomitar, i cantar-ho als quatre vents. I aquesta cançó és això: una mena de suport a totes les persones que fugen del seu país. 

–Li genera contradiccions parlar d’un tema tan sensible dins el món de la música?
–Sí, moltíssimes. Bàsicament perquè nosaltres fem espectacle i no m’agrada col·locar-hi dins temes tan seriosos com aquest, però és cert que aquest espectacle et dona un altaveu i una potència que d’una altra manera no tindries. I també és cert que a vegades tot plegat només queda en una bandera estètica. Hi ha grups de música que estan totalment polititzats, però a mi em costa bastant. 

–Tot i això, La samarreta continua sent la cançó més popular. 
–Sí, tot i que l’ha desbancat bastant Tan lluny de tu, que la cantem amb la Mari de Chambao, i els agrada molt a les noves generacions, que són les que venen als concerts, perquè els nostres primers seguidors ja comencen a tenir fills i han perdut l’esma de venir a veure’ns. Tan lluny de tu i L’últim ball són dues cançons que la gent s’ha agafat com una cosa molt heavy. I la de Bon dia vida està sent espectacular, potser perquè està sonant molt a RAC1. Després del que hem vist en els últims concerts, aquestes tres podríem dir que estant al nivell de La samarreta. Sobretot amb Tan lluny de tu, hi ha una cridòria i una eufòria que no l’esperàvem per res del món, suposo que la Mari hi té molt a veure, sinó no m’ho explico.

–És que vostès han aconseguit que la Mari de Chambao canti per primera vegada en català.
–Sí, jo em vaig sorprendre molt perquè sabia que havia col·laborat en el disc de la Marató de TV3 i pensava que ho havia fet en català i em va explicar que no, que la van deixar cantar en castellà i així va ser. És molt guai que s’animés a cantar en català amb nosaltres perquè les lletres traduïdes no queden igual. El resultat, amb el seu accent andalús, és fantàstic perquè aquesta dona és pura sinceritat. 

–La rumba catalana està més de moda que mai. Quin és el secret?
–La rumba catalana és una rumba intel·ligent, que té la capacitat de renovar-se a sí mateixa i sempre sap en quin moment ha d’estar. La Rosalía ho acaba de petar amb una cançó de rumba catalana arreu del món. El fet de reinventar-se és el que la manté viva, n’estic convençut. 

–Gertrudis té por a morir d’èxit?
–Aquesta pregunta ja me la van fer fa 10 anys i sempre deia el mateix: espero que això no sigui una moda, perquè no caduqui. I realment crec que ja no caducarem, encara que ara passem més de la rumba i en el nostre repertori ens fixem en altres històries. Per molts anys espero continuar així!

–Van estar dos anys en silenci perquè necessitaven reflexionar. Va ser una aturada puntual o la tornaran a necessitar d’aquí a un temps?
–No ho sé. Dins el món de la música catalana, malgrat ser un grup consolidat, hi ha un ritme d’exigència, autoexigència potser, que a vegades t’ofega una mica perquè convivim amb una vida paral·lela i altres feines que no són només Gertrudis. A vegades necessitem parar, per tornar-ho a agafar amb les ganes que mereix un grup de música i el fet de transmetre idees molt clares. Els productes en sèrie no molen i fan mal als seguidors. Aquestes coses es noten i cal saber parar abans d’estampar-se. 

–Quin és el pròxim objectiu que es marquen com a banda?
–Després de l’avançament del Bon dia vida, traurem un nou disc amb el qual tenim moltes expectatives perquè hem suat molt per fer-lo i volem que la gent suï amb nosaltres als concerts i ho gaudeixi al mateix nivell. Signo perquè tot segueixi com fins ara i les cançons siguin rebudes amb tantes ganes.