Malgrat que el cònsol de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, va limitar-se en els darrers dies a descriure el ràfting com «una activitat de festa major», el discurs de la corporació va tornar ahir a accelerar turbines un cop concloses les celebracions lauredianes. Envalentit pel balanç «molt positiu» de l’activitat, Vila va emplaçar al Govern a la negociació d’un conveni per a la cessió d’aigua de FEDA per tal de donar continuïtat al ràfting, atès que el projecte «hem vist és que és possible i viable de fer» segons el seu parer.

«Ens haurien de donar quatre, cinc o sis metres cúbics d’aigua durant unes hores cada dia. Hem de buscar un horari en el qual ens cedeixin els metres cúbics i aleshores ja seria possible i viable baixar pel riu» va sostenir el cònsol, partidari de fer realitat el projecte des de l’abril fins a l’agost. De totes maneres, el dirigent lauredià va matisar que «entre els mesos d’abril i juny no faria falta que ajudi ningú amb l’aigua perquè ja baixa sola».

En el seu moment els agents implicats ja van coincidir en assenyalar que l’acord subscrit per aquests cinc dies de festa major es tractava d’un «favor» i que no comportaria cap tipus de despesa. No obstant això, en l’hipotètic cas que l’activitat prosperés en un futur les condicions haurien de canviar, tal com va admetre Vila. 

«Cada hora es paga un preu de llum diferent. Llavors pot ser que forcem una mica la realització de quilovats de llum a l’hora que no sigui la que més es pagui. És en aquest sentit que hi hauria un diferencial. Entre setmana crec que ja ho fan naturalment sense forçar res, però de forma aproximada podria costar els caps de setmana uns 1.000 euros per dia», va expressar el cònsol, qui va assegurar que la pràctica del ràfting «no costaria cèntims al comú». 

Així doncs, segons Vila, la posada en marxa de l’activitat tant sols dependria de la voluntat del proper cònsol i de FEDA, ja que considera que el ràfting «tal com ha funcionat aquests dies és suficient per tenir una activitat», raó per la qual creu que el comú no hauria d’invertir més diners en fer arranjaments a la vora del riu.

«L’activitat és positiva, funciona, es pot tirar endavant amb les proves que s’han fet i Déu vulgui que en un futur que això sigui una realitat que serveixi per deslocalitzar el turisme» va afirmar el cònsol, qui va posar en valor que el ràfting «portaria nous turistes a Andorra fora de l’època forta d’esquí» a banda de «generar més estades». Precisament per aquest motiu, Vila va apel·lar a «l’estratègia de turisme que té el Govern» per establir una col·laboració.

Balanç de l’activitat a la festa major 

Respecte al balanç de l’activitat durant la festa major, Vila va quantificar que pel riu «han baixat prop de 300 persones» durant 14 de les 15 sessions programades —la de divendres a les 15.00 hores es va anul·lar per falta de gent—. A més, el cònsol va destacar que «no hi ha hagut queixes i tothom està content».

En aquest sentit, el cònsol va descriure l’activitat com «un ràfting familiar» i va comentar que entre el tipus de públic ha descendit per les aigües del Valira hi havia gent de cinc anys com fins i tot alguna persona de 75 anys. «Des de Naturlàndia s’ha intentat que passessin turistes, gent del poble i gent d’Andorra per veure les diferents impressions. Els turistes han acabat espectacularment contents però la gent d’Andorra i de Sant Julià també, la qual cosa és molt positiu», va reflexionar Vila.

A partir de les enquestes realitzades a l’autocar que retornava als usuaris a l’aparcament de Prat del Senzill, el dirigent lauredià va copsar que «tant sols hi ha hagut dos o tres punts de crítica». Un d’ells va ser les queixes perquè el dissabte passat va baixar «aigua bruta», quelcom que Vila va atribuir al terra arrossegat per la pluja. En segon lloc, un altre dels neguits que van recollir és el desig per allargar el recorregut «algun quilòmetre més».

En qualsevol cas, el cònsol va reivindicar que «estem francament contents» perquè «podrem donar la cara al riu i fer la gent visqui millor».  Tanmateix, els costos de l’activitat segueixen sent una incògnita perquè «encara hi ha retocs a fer». 

Vila resta importància a l’impacte ambiental de l’obra de la tirolina

El cònsol de va restar importància als estudis d’impacte ambiental de la construcció de la tirolina, que entre d’altres coses comportarien la tala d’arbres d’una superfície de més de 1.000 m2. «La tala d’arbres és molt petita» va argumentar Vila, qui va explicar que s’ha canviat la sortida prevista «per no haver de tocar més arbres». Respecte al perill que pugui suposar el giny per a la preservació del gall de bosc, va mostrar-se «confiat» en els tècnics que han elaborat els informes. Quant a la campanya de  recollida de signatures en contra de la tirolina, Vila va dir que «això no té perquè aturar el projecte» tot i que va admetre que «hi reflexionarem» si hi ha una gran oposició ecologista.