La Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell nega que hi hagi «cap buit» al país en l’atenció a les persones amb autisme, com fa uns dies es va insinuar des d’Autea durant la presentació del seu projecte de Joves En Inclusió (JEI). A més, l’associació va fer pública ahir la seva voluntat de crear el Llibre Blanc del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) amb l’objectiu de dissenyar futures actuacions i programes. 

Concretament, la terapeuta ocupacional i responsable de suport tècnic i comunicació de l’Escola de Meritxell, Mar Peiró, va voler donar la seva versió «després que en els últims dies s’hagi dit que a partir dels 18 anys les persones amb TEA no reben cap mena d’assitència» un cop acaben l’escola obligatòria. Abans, però, va matisar que a la Fundació es tracten persones amb discapacitat intel·lectual i diagnòstic de TEA, de manera que pot haver-hi «persones amb un diagnòstic de TEA que no tenen una discapacitat intel·lectual i, per tant, no els hi donem servei». Tot i això, va assegurar que tots els tractaments són personalitzats i individualitzats i si una persona pateix d’autisme, se li donaran «totes les metodologies que s’apliquen en el tractament de TEA i això no vol dir que les tinguem en un únic servei».

Atesos a totes les edats

Del total de 463 persones ateses enguany per la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, 120 són persones amb autisme i totes elles tenen accés als recursos que es deriven dels programes Progrés (suport als centres educatius al llarg de totes les etapes escolars amb extensió possible a les formacions professionals i batxillerat); el programa prelaboral Fent Camí (de 16 a 21 anys); el Servei Ocupacional Xeridell i Joves ocupacionals (a partir dels 16 anys); el servei de Centre de Dia (de 18 anys en endavant), els Serveis sociolaborals i els Serveis d’atenció residencial i habitatge per a majors d’edat.

Des de la Fundació consideren que el col·lectiu està atès satisfactòriament –encara que «sempre es pot millorar»– i que tots els serveis que ofereix l’entitat estan dissenyats d’acord amb el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, adoptat per les Nacions Unides l’any 2006.
Finalment, Peiró va destacar que Andorra és «pionera» en oferir suports, serveis i programes per a aquest tipus de trastorns.