PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Una festa que s’ha sabut adaptar

El Roser d’Ordino, amb els anys, ha passat de ser una diada de caràcter religiós a una festa de poble

Per El Periòdic

Celebració antiga del Roser d’Ordino.
Celebració antiga del Roser d’Ordino. | ANA / Fons Casa Rossell

Una de les festivitats més celebrades al país és el Roser d’Ordino. L’element tradicional s’ha sabut adaptar a les diferents èpoques, i fins i tot fa cinquanta anys va canviar de dates per tal de comptar amb una major concurrència. L’Arxiu Nacional d’Andorra destaca aquest esdeveniment com a peça del mes, donant a conèixer els seus origens i l’evolució que ha patit al llarg de les dècades.

La devoció a la Mare de Deu del Roser va portar que es confeccionés la celebració. A l’església d’Ordino hi ha un altar dedicat amb la seva imatge, amb dues llànties que cremen, destacant la seva rellevància perquè a la resta només hi ha una. Les cases de la parròquia s’encarregaven de pagar perquè sempre estiguessin enceses. Només se celebrava durant un dia, a inici del mes de juliol, una data que se sortia de la norma, perquè no coincidia ni amb la festivitat de la Mare de Deu del Roser (8 de maig) ni amb el Roser d’Octubre, el dia 7 d’aquell mes. Es realitzava segons el calendari de floració, ja que a principis de l’estiu eren quan les roses s’obrien. La Quadrilla d’Ordino, els joves de la parròquia, eren els encarregats de recollir-les, i s’utilitzaven per fer una ofrena i una processó. Era un dia de festa, on no hi faltava un dinar dels bons, com si fos de festa major, amb cullera i forquilla. Era un dia de germanor i el ball públic tampoc hi faltava. Per a tots els actes els joves demanaven permís al Quart per a la utilització dels carrers i places. No hi havia cap problema, però els indrets considerats terra sagrada estaven prohibits. Un era l’antic cementiri, la plaça que hi ha davant el comú.

El 1969 va produir-se un canvi significatiu. Els joves van proposar al Quart traslladar els tres dies de festa al setembre per Sant Corneli i Sant Cebrià, quan era Festa Major, a inicis de juliol per coincidir amb el Roser. El motiu no era altre que la participació havia baixat, perquè els joves que estudiaven a Espanya i França no hi podien assistir. A més s’hi sumava que el temps no era el millor i a vegades feia la guitza per poder realitzar tots els actes previstos. L’any següent es va fer la prova i la Festa Major al setembre es quedava amb només un dia. La fórmula va ser exitosa, i el caràcter religiós va anar decaient, per passar a ser més festiu. La missa continua, però la resta ja no té el caràcter sacre d’abans. L’Esbart de les Valls del Nord s’encarreguen d’interpretar el Contrapàs, l’Esquerrana i el ball Pla; i els joves segueixen repartint roses a canvi d’un donatiu. Tot i que encara es recullen aquestes flors, bona part són comprades. Abans, quan a Ordino no hi havia suficients, es prenien d’altres parròquies, un fet que es va acabar pels problemes que suposava, ja que es tractava d’un robatori i hi havia gent que s’emprenyava de debò.

Els temps canvien i tot evoluciona. Abans les noies no participaven en l’organització de la festa, un fet que fa anys que no es produeix. Les figures dels fadrins i les fadrines tampoc hi són presents. En l’actualitat el Roser d’Ordino compta amb activitats de tot tipus i la música hi té un paper força destacat, sent un reclam per a la vinguda de gent de tot el país. És una referència i el 23 de juny del 2010 el Govern va incloure la festivitat com a bé immaterial a la secció quarta de l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT