La pel·lícula sobre el periple bèl·lic d'Escrivá, a la primavera
- Joffé ha dirigit ?There be dragons', amb Charlie Cox com a Sant Josepmaria
ESCALDES-ENGORDANY
- Charlie Cox encarna Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, a There be dragons Foto: EL PERIÒDIC
There be dragons ja té data d'estrena: serà al març del 2011, i amb tots els honors de la superproducció que és: un director de prestigi com ho és Roland Joffé (La misión), un reguitzell d'autors amb ganxo –des de Charlie Cox (Stardust) fins a Wes Bentley (American Veauty), Derek Jacobi (Jo, Claudi) i, sobretot, la penúltima noia Bond, Olga Kurilenko (Quantum of Solace)–i un pressupost generós, 35 milions d'euros aportats. Tot plegat, al servei del que les notes de producció defineixen com una història d'amistat, traïció, perdó i amor –amor humà i, atenció, també diví– amb Josepmaria Escrivá de Balaguer –el fundador de l'Opus Dei–com a gran protagonista. Joffé ha bastit un fresc amb aires biogràdfics que se centra en la relació de Sant Josepmaria (Cox, a la pel·lícula) amb Manolo, un amic de la infància (Bentley), a través dels ulls de Robert, el fill d'aquest últim (Dougray Scott). Bona part de la trama transcorre durant la guerra civil espanyola, i se centra en el periple que Escrivá de Balaguer i un grup de 25 fugitius vam emprendre a finals del 1937 fugint de l'Espanya republicana. Un periple que, com és ben sabut –i com Jordi Piferrer i Alfred Llahí han recreat a Terra d'acollida– els va portar des d'Oliana fins al Mas d'Alins, on van arribar el 2 de desembre, conduïts pel guia pallarès Josep Cirera. Deu dies després entraven a l'Espanya franquista a través d'Irún.
There be dragons –que pren el títol de l'Hinc Sunt Dracones dels cartògrafs medievals– es va rodar a la tardor del 2009 entre Argetina i Espanya. Joffé, que es va fer càrrec de la direcció després de les successives negatives de Hugh Hudson i Alejandro González Iñárritu, ha negat insistentment que el projecte sigui una resposta a pel·lícules com ara El Codi da Vinci i Camino, que qüestionen obertament el paper de l'Obra. No deixa de ser curiós que finalment assumís la direcció el realitzador de la molt crítica La misión.
Per a més informació consulti l'edició en paper.