«Passi el que passi el Govern està al darrere si eventualment en el futur hi hagués un moment de dificultat o de posada en entredit d’aquest projecte que des del nostre punt de vista és absolutament cabdal» va comentar el cap de Govern, Xavier Espot, respecte al futur d’AINA, una entitat privada sense ànim de lucre que des del 1976 organitza un ventall d’activitats educatives en el lleure durant la temporada d’estiu. «Jo crec que hi ha una clara voluntat que aquest projecte pugui prosperar» va manifestar Espot.

Des de llavors milers d’infants han passat per la casa de colònies, però si hi ha una figura que ha romàs en els seus 43 anys de vida és el seu impulsor, mossèn Ramon de Canillo. «El paper que ha tingut i continua tenint el mossèn Ramon a l’AINA és indubtable. Difícilment a hores d’ara s’entèn AINA sense el mossèn Ramon i segurament tampoc s’entén el mossèn Ramon sense AINA», va expressar el líder de l’Executiu.
En aquest sentit, l’aprenentatge provinent de «l’educació no formal» és una de les característiques va destacar el cap de Govern respecte a la casa de colònies. «No només per la possibilitat d’acollir en peu d’igualtat un conjunt de nens que potser si no existís AINA tindrien estius sense esplais i lleure, sinó també pels valors que transmet AINA» va dir Espot. 

Al mateix temps, el cap del Govern va reflexionar en relació a un projecte que va donar el salt a la gran pantalla la passada primavera a partir del documental Entre muntanyes, arrels de l’arbre» per primer cop, on es van recollir testimonis de persones vinculades a AINA durant les seves quatre dècades de vida. 

«En un moment on parlem molt de com preservar la identitat i del que significa ser andorrà jo crec que AINA que sempre, des d’una perspectiva inclusiva moderna i positiva, és una de les institucions que millor sap exemplificar i transmetre el que és ser andorrà, l’estima pels seus símbols, per la seva natura i sobretot per les seves persones» va glossar Espot en el marc del tradicional dinar del Govern a la casa de colònies.