Els grups parlamentaris de la majoria es van reunir ahir amb el moviment ecologista Fridays for Future per presentar-los la seva Proposta de Resolució de Reconeixement de la Crisi Climàtica i de Declaració de l’Estat d’Emergència Climàtica i Ecològica en un text dividit en tres apartats. El president demòcrata, Carles Enseñat, es va encarregar del de Mobilitat, que preveu crear una taxa dissuasòria sobre els vehicles de gasoil i gasolina, desenvolupar l’estratègia nacional de mobilitat i els plans parroquials, crear una taxa de CO2 per dotar els fons verds –segons està previst en la llei del 2018–, crear espais per a vianants, fomentar el transport públic i l’adquisició de vehicles elèctrics o crear una plataforma nacional per compartir cotxe.

El president liberal, Ferran Costa, va assumir les propostes d’Energia i Canvi Climàtic, entre les quals destaquen que, com a mínim, el 75% d’energies renovables han de ser per a la producció elèctrica nacional, construir edificis més eficients de consum gairebé nul, crear un gestor elèctric per a les administracions i millorar la seva eficiència energètica o implementar energies renovables als edificis públics, començant per les escoles. Pel que fa a l’Economia Circular, s’inclou la implementació d’un sistema de devolució d’envasos de plàstic.

Per últim, el màxim representant de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va presentar l’Ús dels Espais Naturals, basat en el foment de l’agricultura de proximitat, en declarar Andorra com a reserva de la biosfera o en regular la contaminació lumínica i una millor eficiència de l’enllumenat públic.

Gest simbòlic

El pla presentat a Fridays for Future és un «document embrionari», segons va informar el president demòcrata, però que preveu «mesures de creixement» que permetran convertir Andorra en el cinquè país del món a declarar l’estat d’emergència climàtica, per darrere d’Irlanda, el Canadà, França i l’Argentina –el Parlament del Regne Unit també la va declarar, tot i que no va ser aprovada pel Govern–. 

L’estat d’emergència serà declarat oficialment pel Principat el mes d’octubre i suposarà el reconeixement públic de la problemàtica mediambiental existent arreu. Tal com va reconèixer Costa, tot i que l’acte és només «un gest simbòlic», inclou «mesures concretes desgranades» assumibles en un període de transició de 30 anys. En aquest sentit, Enseñat va matisar que malgrat que hi ha propostes «de tot tipus», i algunes és evident que no es podran assolir en un «període de temps breu», l’Acord de París va fixar per a l’any 2100 l’abolició total de les pràctiques més perjudicials pel planeta, mentre que la Comissió Europea opta pel 2050. I Andorra perseguirà «aquest és l’objectiu», va anunciar el demòcrata. Així i tot, Enseñat va veure factible assolir altres fites en menys d’un parell d’anys, com la reducció de plàstics d’un sol ús o l’existència de carrils bicis a tot el país. «Precisament per això ens hem volgut reunir amb Fridays for Future: per anar posant dates d’actuació–que es publicaran després de l’estiu–, tenint en compte la capacitat del Govern». 

Naudi va recordar que la majoria de les mesures plantejades «estaven incloses en els tres programes electorals», de manera que «veiem satisfetes les nostres aspiracions en un sol document presentat en proposta d’acord».

Petició acceptada 

Tal com va explicar el portaveu deFridays for Future, Mateu Bracqe, la declaració de l’estat d’emergència climàtica va ser una petició que el col·lectiu va fer al Govern i als partits de l’oposició el mes passat, juntament amb un llistat de mesures específiques a favor del medi ambient. «El 27 de juny vam entrar una demanda a tots els partits polítics amb representació al Consell General i pel que hem vist avui [ahir], ha estat estudiada i s’han incorporat algunes de les nostres propostes al futur projecte de llei. Estem molt orgullosos», va celebrar Bracqe en presència d’altres companys del Lycée Comte de Foix i impulsors de la inicitiava.