PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

A la riba del llac

Escoltar música en directe envoltat de natura és una proposta que no porta cap mena de filtre

Per Marià Cerqueda

Concert al llac d’Engolasters en el marc del Femap.
Concert al llac d’Engolasters en el marc del Femap. | M.C.

Tot i les dificultats que comporta el muntatge d’un concert de música en un lloc com el llac d’Engolasters, l’organització del Festival de Música Antiga dels Pirineus (Femap) no desisteix, ans el contrari. Any rere any es cuida de millorar les seves prestacions. La meteorologia, fregant els 1.700 metres d’altitud, és una mica més impredictible. Així, si el concert es fa molt tard, el fred es pot convertir en un enemic per als espectadors. I si es programa massa d’hora a la tarda –com va ser el cas de l’any passat quan el concert es va haver d’endarrerir gairebé una hora–, els músics es poden trobar que l’excés de sol, els perjudiqui els instruments. Una circumstància que així, llegida en aquesta crònica pot semblar exagerada, però que es converteix en tot un viacrucis pels que han de vetllar perquè tot surti com estava previst i que posa en valor la possibilitat d’escoltar música en directe i sense cap mena de filtre.

Enguany i per tal d’evitar mals majors –tot i que el públic va fer us dels jerseis– el concert va començar a les vuit de la tarda, quan el sol ja estava baix en aquell punt de la geografia encampadana, però encara els podia deixar prou marge de llum perquè els músics interpretessin el programa sense l’ajuda de la llum artificial. Per altra banda, l’organització va oferir el concert gratuïtament. El públic certament va respondre a aquesta oferta cultural tot agraint l’entrada lliure i que no hi hagués cap mena d’envelat per accedir a la zona del concert i per tant, el costat oposat a la presa que forma el llac d’Engolasters, oferia un aspecte difícilment millorable.

El quartet de corda convidat, Gardino di Delize, va oferir quatre obres- compostes per Mozart, dos dels germans Haydn, Michael i Josep, i Boccherini que, si bé escapaven dels límits que delimita la música antiga –ja que els compositors triats no formen part d’aquesta classificació musical– aconseguiren seduir al respectable gràcies sobretot al seu virtuosisme, però també a un so exquisit. I això que, en alguna ocasió, el vent va intentar demostrar que aquells eren els seus dominis. Uns dominis també reclamats per algun dels espiadimonis que van volar entre el públic i les truites que saltaven fora de l’aigua alienes al que passava a la riba del llac. Tot plegat difícilment es pot reproduir en una sala de concerts, o en una església medieval. I és que si ho pensem, és tot una bogeria, però també un privilegi que hi hagi gent, com la del Femap, que continuï portant música en directe fins a la riba del llac d’Engolasters.

PUBLICITAT
PUBLICITAT