Encamp
Nou POUP per fer d’Encamp «una zona residencial de qualitat»
El projecte inclou zones verdes i traslladar l’oci nocturn a les perifèries
El Comú d’Encamp va donar ahir llum verd al Nou Pla d’Urbanisme parroquial (POUP) durant la sessió anual que la corporació celebra al Pas de la Casa. El projecte, que inclou una cessió de quasi 46.000 metres quadrats de terrenys i una altra d’econòmica de més de 2,7 milions d’euros, pretén ampliar espais verds i crear zones residencials de qualitat, així com traslladar els locals d’oci nocturn a les perifèries tant d’Encamp com del Pas de la Casa.
Segons va explicar un dels tècnics encarregats, l’objectiu del pla és millorar la imatge estètica de la parròquia amb una nova tipologia edificatòria. La idea és crear «edificis aïllats a les zones centrals dels pobles amb un màxim de tres blocs de pisos seguits» envoltats d’un espai verd que garanteixi «una bona il·luminació» i confort a tots els habitatges. Així, els nous edificis d’Encamp perdran en amplada –el calat màxim de la façana serà de fins a 20 metres–, però guanyaran en alçada, ja que el topall actual de cinc plantes per bloc passarà a set. El mateix tècnic també va informar que el nou pla reserva un apartat especial per a les zones de Beixalís i els Cortals que «per la seva casuística única» es destinarà a la possible edificació d’unihabitatges i hotels d’alt poder adquisitiu.
Audiència als ciutadans
El cònsol major encampadà, Jordi Torres, va recordar que «ja fa anys» que s’està treballant en aquest POUP –l’última revisió va ser el 2006– i que ha estat «una feina molt feixuga i laboriosa» que, finalment, ahir es va poder aprovar amb els vots de tots els consellers a favor. El motiu de la tardança, va explicar Torres, rau en què «s’ha volgut donar audiència a tots els ciutadans que de manera directa o indirecta s’han vist implicats». Pel cònsol, aquestes són les línies que s’hauran de seguir en un futur per fer d’Encamp «una parròquia de qualitat que aposta per la sostenibilitat, l’equilibri i el respecte pel medi ambient».
Des de l’oposició, la liberal Maribel Lafoz, va celebrar «la millora qualitativa» que suposarà el nou estil de residència, tot i admetre que «personalment, m’hauria agradat que s’hagués mantingut una edificabilitat més baixa per continuar tenint l’aspecte de poble de muntanya». A més, va criticar que l’equip de govern «no els hagi tingut en compte» durant la redacció del text i que es va assabentar del pla definitiu ahir mateix, «al mateix temps que la premsa». Amb tot, Lafoz va «donar un vot de confiança» al pla.
Per contra, el conseller del PS Pere Marsenyach, es va mostrar satisfet amb les modificacions previstes. «El que nosaltres volíem era guanyar qualitat a Encamp amb les edificacions, pujant una miqueta més la seva volumetria», va valorar Marsenyach, tot assegurant que el POUP ha estat «una feina consensuada».
«No hi ha mal que per bé no vingui» i el fet que la definició del text de pla d’urbanisme s’allargués en el temps, el va fer coincidir amb l’aprovació del pla de reactivació econòmica de la parròquia. Tal com va explicar el cònsol, les línies estratègiques d’aquest últim van detectar «certes mancances en el desenvolupament urbanístic», de manera que després que els redactors del projecte les analitzessin, es van poder resoldre a temps i s’ha evitat solapar recursos.
Finances comunals
El comú també va aprovar ahir el Projecte de Llei de les Finances Comunals, en el qual han treballat les set corporacions i que es preveu presentar al Consell General després de l’estiu.
Tot i els vots a favor de L’A, Lafoz va criticar errades en el text sobre unes taxes de «component tècnic i jurídic», reconegudes pels mateixos redactors, que van optar per «copiar el que fan alguns municipis espanyols, en lloc de respectar el que ja tenim o establir un sistema propi». Torres li va prometre que «advertirem de l’error, però qui ha d’aprovar el text és el Consell General» i va recordar que «per a l’interès de tots, la nostra obligació és aprovar la llei tal com s’ha presentat».
L’objectiu d’aquest projecte de llei és «harmonitzar les deficiències» reiterades que pateixen actualment tots els comuns, com la regulació de despeses, va exemplificar Torres.