Andorra es pot veure des de molts vessants i a l’hora d’expressar-ho cada autor hi posa el seu toc. Una quinzena de quadres d’Antoni Vives-Fierro es troben exposades fins a finals del mes de setembre a la galeria Art al set. Són un collage, d’oli sobre tela, on hi són representades totes les parròquies. Són obres que el pintor català va realitzar el 2007 i 2008 i que ara tornen a mostrar-se al públic. 

La relació de Vives-Fierro amb el Principat és antiga. Dura ja cinquanta anys. Andorra sempre ha estat molt present en l’autor, tot i que «l’última vegada que vaig venir a pintar va ser per aquesta obra», admet el pintor, que en aquesta sèrie de quadres buscava mostrar el «paisatge rústic, que és el que més m’interessa, encara que hi hagi també alguna cosa d’urbà». Fa més de 10 anys els va crear amb la «idea de fer quatre o cinc quadres de cada parròquia». El període econòmic global no era gens favorable quan van veure la llum i «va venir la crisi, van estar en stand by» i ara li van proposar tornar a exposar l’obra. Era un període complicat, en el qual «la gent va perdre l’interès per les galeries».

Aquesta exposició pot servir «per reprendre creativitat», tot i que «de moment no tinc cap projecte» al país. «A veure com va això es pot provar», assenyala, perquè per plasmar en un quadre «sempre queden de racons. Aquí em vaig buidar, vaig fer un compendi de les set parròquies». Va escollir el collage per plasmar una altra visió. Els paratges estan pintats, però els personatges i alguns elements estan agafats de revistes i diaris. Aquests components  aporten «unes vibracions que no dona la persona pintada», donant un contrast.

Actualment no compta amb cap projecte personal entre mans. «Més que res pinto per encàrrecs» i «ara mateix no penso en cap temàtica en especial». És crític amb l’art actual. «El concepte de la pintura ha canviat molt, tot el que es fa ara s’allunya molt de la pintura tradicional», amb les galeries oferint obres «de gran format» i algunes de les quals «molt poca-soltes». El seu estil, «com sempre ha estat», es tracta de «fer pintura figurativa i realista».

Pilar Cortadella, propietària d’Art al set, assenyala que l’autor construeix «el paisatge d’Andorra però després introdueix un collage molt particular, perquè no té res a veure amb el paisatge. Són figures, cares, objectes que va col·locant en un ordre i diríem un desordre», permetent «donar-li uns volums que el paisatge per si sol no té». L’obra li recorda «el que va fer en els anys 30 Joaquim Mir. Va plasmar Andorra en els seus paisatges i com que no hi havia vehicles per traslladar-se, les obres estan totes centrades a la vall central. En Vives-Fierro se n’ha anat a altres parròquies, d’una manera que no té res a veure amb Mir quant a la pintura i la tècnica, però sí en voler plasmar i dir: jo vull que hi hagi el record d’Andorra en uns quadres amb la seva firma».