El Comú de Sant Julià de Lòria estima que la inversió de la tirolina a Naturlandia repercutiria en uns ingressos anuals de 700.000 euros,tal com va assegurar el cònsol major, Josep Miquel Vila, en declaracions a aquest rotatiu. De fet, segons els càlculs de la corporació, aquesta xifra permetria recuperar el deute bancari que arrossega Camprabassa, la societat que gestiona el parc, any rere any.

«Naturlandia ara està equilibrat d’ingressos i despeses, però ha de retornar uns 600.000 o 700.000 euros cada any als bancs» va expressar Vila, qui porta defensant la necessitat de construir el giny des de fa més de dos anys. «Amb la tirolina creiem que aquest compte d’explotació milloraria la part positiva en 700.000 euros. Per això pensem que amb la inversió de la tirolina Camprabassa  retornaria el deute sol i no molestaria al comú que no hauria de posar res més. És per aquest fet que es vol fer la tirolina» va recalcar el cònsol.

En relació a la previsió econòmica, Vila va estimar que, en el pitjor dels escenaris, la tirolina aportaria 30.000 clients nous. En aquest sentit, el preu que suposari fer ús exclusivament del giny costaria «entre 15 i 25 euros» per a l’usuari. Si pel contrari el visitant escull l’opció del forfet sencer de Naturlandia «s’apujaria el preu en set o vuit euros més».

Respecte al funcionament de l’atracció, aquesta descendiria dels 2.000 metres fins als 1.600 metres, el que suposaria la tirolina més alta i amb major desnivell del món. Per retornar l’usuari a la cota més alta del parc, la idea del comú és utilitzar el Tobotronc com a remuntador. «El Tobotronc pot remuntar 250 vagonetes i cada vagoneta és de dos persones. I pel Tobotronc només poden baixar 150 vagonetes. Les altres 100 poden baixar per la tirolina. I després hem de baixar aquestes vagonetes cada dues hores perquè es torni el cicle», va detallar Vila.

Per tal de construir la tirolina, la corporació veu amb bons ulls la fórmula de crear un «project finance» que estaria gestionat en el seu 60% pel comú, un 30% per inversors privats i un 10% per Camprabassa. «Si hi ha empresaris que tenen voluntat d’aportar construccions estem oberts a que ho facin. També és veritat que volem reservar una part perquè hi puguin participar tots els accionistes de Camprabassa amb la proporció d’accions que tenen i també volem donar l’oportunitat al poble perquè pugui invertir dins d’aquest projecte», va explicar el cònsol.

Quant a l’inauguració de l’activitat, Vila va deixar entreveure que aquest no es finalitzarà abans del 2020. «Els projectes es fan i a vegades no es corresponen amb les eleccions o els mandats. És possible que el comencem i no el veiem acabar». 

Reunió de poble

L’endarreriment de la reunió de poble, convocada inicialment per aquest juliol, es deu a que «molta gent ens ha dit que estava de vacances i que era millor que ho féssim al setembre que tindríem més gent», va esgrimir Vila, qui va rebutjar que això sigui una mesura electoralista. «És una mica curiós perquè no sé si els altres cònsols fan reunió de poble. Aquí el que fa reunions de poble soc jo i a sobre si no la faig a l’hora encara se’m critica». 

Preguntat per si la gent pot arribar a tenir veu per decidir si vol el projecte, Vila va contestar que «no és una consulta popular ni un referèndum, és una reunió explicativa. Quan s’escull a algú és perquè es deleguin responsabilitats perquè això tiri endavant». A més, va reivindicar que «el nostre compromís electoral és fer que Naturlandia deixi de ser una càrrega per Sant Julià i que el comú hagi d’injectar cèntims contínuament perquè llavors ens priva de fer  inversions al poble».