Escaldes-Engordany
La fiscalia reitera la petició d’un any de presó pels acusats de l’allau mortal
Els implicats van trigar dues hores a avisar de la desaparició de la víctima
El 19 de febrer d’enguany el Tribunal de Corts va condemnar a un any de presó dos homes per no avisar a temps que una dona podia haver quedat sepultada sota una allau el 25 de desembre del 2013. El càrrec que se’ls va imputar va ser per omissió en un homicidi per imprudència greu, ja que van trigar dues hores a donar la veu d’alarma després que la dona desaparegués.
Els condemnats per Corts van recórrer la sentència i ahir van demanar al Tribunal Superior la seva absolució perquè consideren que són innocents, ja que només van avisar quan «van ser conscients que podia haver passat alguna cosa». La fiscalia i l’acusació particular, per la seva banda, van demanar que es reiteri la pena inicial d’un any de presó condicional, tot i que en un principi eren dos, i d’una indemnització de 100.000 euros als familiars de la víctima. La sentència reparteix la responsabilitat civil en més de 58.000 euros per a la seva mare, 20.000 euros per a la germana, 12.000 euros per a l’avi, i 12.000 euros més per a l’àvia, segons es va informar en el primer judici.
Una irresponsabilitat
Els fets es remunten al Nadal del 2013 quan la víctima i els dos acusats esquiaven a la pista del Cabirol de Soldeu, que en aquells moments estava tancada per risc d’allau. Les tres persones, que «eren conegudes entre sí, però no amigues», esquiaven per separat quan una caiguda de neu va atrapar la dona. Els dos acompanyants, tot i no ser-hi presents, no es van preocupar en no veure-la més i fins dues hores més tard no van donar el toc d’emergència. Els pisters de l’estació van trobar la víctima en només sis minuts, quan encara estava viva però tenia una temperatura corporal de 23 graus. Al vespre, va morir a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, de manera que la fiscalia creu que «si s’hagués avisat a temps, avui ella no seria morta».
Ahir les defenses dels acusats van al·legar que no hi havia cap senyalització de prohibició a la zona i culpen l’estació de manca de prevenció. Ara bé, durant el primer judici van reconèixer haver «saltat una tanca» per accedir a una zona forapista. Un dels implicats, que feia surf de neu, també va ser agafat per una «llengua de neu» i va ser rescatat per l’altre company. Ambdós homes van assegurar que quan això va passar no hi havia cap rastre que la dona també hagués pogut quedar «colgada» i van pensar que hauria baixat pel seu compte.
Tant la fiscalia com l’acusació, seguint la versió de l’estació i la Policia, van assegurar que el perímetre sí que estava degudament marcat i que el fatal desenllaç va ser fruit d’una imprudència que van cometre tots tres.