Que el parlament andorrà és un dels més antics d’Europa no és cap secret. De fet, sovint això és del primer que s’enorgulleixen els polítics del país quan viatgen a l’exterior, o qualsevol que vulgui fer cinc cèntims d’història bàsica del Principat. També és per aquest motiu, i coincidint precisament amb el 600 aniversari del Consell de la Terra, que Andorra la Vella acull des d’ahir i fins demà el 71è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives (Cihapr). Segons el seu president, Joseba Agirreazkuenaga, «el parlament andorrà és l’únic –dels Pirineus– que ha sobreviscut amb continuïtat i en pau», el què el fa «especialment atractiu» per als experts en la matèria vinguts per a l’ocasió des del Caucas, el Japó o altres indrets d’arreu del món. 

Durant el congrés, que es va començar a planejar l’any 2003, es debatran els processos que van seguir les primeres assemblees participatives per convertir-se en parlaments democràtics i com aquestes han anat evolucionant al llarg dels anys. En el cas dels Estats petits, com Andorra, és especialment interessant, ja que Agirreazkuenaga, va considerar que els ciutadans poden col·locar-se «al centre de la vida política» perquè només ells «són els hereus de les formes ancestrals de representació comunitària». 

Bona prova de la llarga vida de la democràcia andorrana va ser la primera ponència que va anar a càrrec de Joan Massa, qui va ser secretari general dels Serveis del Copríncep Episcopal durant més de tres dècades. La síndica general, Roser Suñé, va destacar el repàs que va fer Massa des del 1278 fins al 1993, assolint les fites parlamentàries més importants, «com els pariatges, la creació del Consell de la Terra o l’elaboració de la Constitució actual que és la que ens defineix com un Estat modern». Suñé també va apuntar que els historiadors i erudites sempre destaquen d’Andorra la «seva capacitat de previure amb unes estructures similars que a poc a poc han anat obrint la participació als ciutadans». En aquest sentit, la síndica general va creure que és interessant que gent del Principat i d’altres països «puguin fer estudis comparatius» que aportin més i millor coneixement de la democràcia i els parlaments públics a una escala global. 

Finalment, i malgrat l’orgull general i l’indubtable bon funcionament de les institucions andorranes, convé recordar que han estat necessaris 600 anys per aconseguir una dona –la mateixa Suñé– al capdavant del seu parlament. Només per això, és possible que avui dia el Consell General sigui encara una mica millor del que ha estat sempre.